Bernat Daviu"TREBALLAR ACOMPANYAT M'HA FET MÉS BON ARTISTA"
Per Gisela Chillida
Fotos Andrea Ferrés
Bernat Daviu és artista i codirigeix la galeria d’art Bombon Projects. La seva pràctica artística se centra en la creació d’imatges amb capes discordants de significat que sovint aborden les contradiccions entre l’art i la vida. La pintura és present en la majoria dels seus projectes —al costat del vídeo, el disseny de vestuari, el menjar o la performance— mitjans que li permeten relacionar-se amb llocs i persones de diferents disciplines. |
b1n0"A L'EMPORDÀ S'ESTÀ COENT UNA COMUNIÓ D'ARTISTES INCREÏBLE"
Per Agus Izquierdo
Fotos Lluís Tudela
Emili Bosch i Malcus Codolà són b1n0, un tàndem electrònic arrelat a la Bisbal que ha aconseguit fer-se un lloc, amb plena legitimitat, a l’escena catalana. Entre la perifèria i la música ballable, aquest projecte nascut en plena pandèmia ha aconseguit treballar en poc temps amb artistes de la talla de Núria Graham, Tarta Relena, Ferran Palau, El Petit de Cal Eril o Pau Vehí (PHOAC). Exploradors impàvids de terrenys inhòspits, b1n0 són més navegants que músics; més descobridors que productors. Ara, després de bi (Foehn Records, 2021), treballen en un nou EP que farà servir una veu creada amb intel·ligència artificial. Hem conversat amb la meitat de la formació. |
Víctor DolzLES MIRADES ABISSALS
Per Eudald Camps
Fotos Lluís Català
Víctor Dolz (Begur, 1945) és un artista gairebé secret. Indiferent a la comèdia que el món de l’art mai es cansa de representar, ell pinta, de manera constant i metòdica, als seus estudis de Begur i Palafrugell una mica al marge de tot plegat, sense presses i amb la consciència d’estar fent justament allò que necessita fer. Com en les seves obres, on tot tendeix a tornar-se essencial, Dolz administra amb cura les paraules, però es mostra generós quan l’espectador s’aproxima als seus treballs amb el despullament que reclamen...
|
Tew Bunnag"TOT FORMA PART D'UN INTERCANVI"
Per Azucena Moya
Fotos Paula da Lua
Al bell mig del Baix Empordà em trobo amb en Tew Bunnag, professional en l’acompanyament al dol, escriptor i professor de taitxí. En Tew es va mudar a l’Empordà per amor. Em confessa que a l’inici no volia canviar la seva vida a Grècia, però que el paisatge dolç i abundant de la regió empordanesa el va captivar. En Tew és nascut a Tailàndia, parla vuit idiomes i explica que de les experiències en l’acompanyament al dol, de l’educació universitària en Economia a Cambridge i de la pràctica del taitxí ha après que tot forma part d’un intercanvi. |
Núria Graham"CADA VEGADA EM CONEC MILLOR"
Per Agus Izquierdo
Fotos Ingride Ferrer
L’últim àlbum de Núria Graham, Cyclamen, funciona com una bombolla d’aire fresc que proposa un nou viatge instrumental. Hi conjura un pop elèctric, que acompanya de l’experimentació instrumental. Conversem amb la compositora, cantant i guitarrista sobre la seva vida a La Bisbal d’Empordà, els seus últims mesos de gires frenètiques i concerts a l’altra punta del món i sobre la digestió del nou disc. |
Lo RelacionalREMOVENT CONSCIÈNCIES
Per Ignasi Rifé
Fotos Javier Almar
Amunt i avall entre el Baix Empordà i Barcelona, la Patricia i la Desiré mouen i remouen consciències a través de Lo Relacional, un col·lectiu catalitzador de relacions i pràctiques que transiten entre l’educació, la creació cultural i la dinamització comunitària. Des d’una perspectiva feminista, intercultural, queer i interseccional (per aquells que no ho sàpiguen, la interseccionalitat és l’estudi de les identitats socials encavalcades o intersecades i els seus respectius sistemes d’opressió, dominació o discriminació), activen processos de transformació individual, social i comunitària que exploren noves formes d’habitabilitat més compartides, equitatives, sostenibles i diverses. El seu fort és generar relacions, relacions entre persones, entre contextos, entre disciplines, entre formes de fer i de ser... No tenen una única manera de treballar, sinó que parteixen d’una forma híbrida de funcionar que s’adapta a les necessitats i possibilitats de cada projecte, posant sempre el focus en les relacions que es generen a partir de les dinàmiques que proposen. |
Pilar Farrés"TOTA MEMÒRIA ÉS UNA CONSTRUCCIÓ SUBTIL I ALHORA COMPLEXA DE RECORD I OBLIT"
Per Eudald Camps
Fotos Paula da Lua
Es fa difícil d’abastar una creadora com Pilar Farrés, no tant pels seus treballs concrets, construïts minuciosament gràcies a la seva insòlita sensibilitat poètica, com per la multitud de registres que adopta la seva pràctica artística, especialment quan es desplaça al territori de la curadoria o, més encara, quan s’oculta per donar veu als que sovint no en tenen. En un món, el de l’art, en què els egos no paren de créixer, Pilar Farrés sembla haver emprès un camí en direcció contrària: projectes com Empordoneses, Trenta mirades d’un espai indiscret, Memòries o Nit tenen en comú la seva naturalesa plural o, per ser més precisos, la reivindicació de la comunitat creativa. Per la seva banda, Farrés es defineix amb poques paraules: «Artista empordanesa multidisciplinària». |
Tamari-eEL VIATGE DE KITAMURA
Per Eudald Camps
Fotos Andrea Ferrés
Fa gairebé quatre dècades que Hiroshi Kitamura (Hokkaido, 1955) va deixar enrere el seu món per familiaritzar-se amb la mirada occidental. La pintura dels grans mestres —com Goya, Picasso o Miró— i l’arquitectura de Gaudí el van acabar portant a un univers mediterrani que encara explora des del paisatge de Camallera. La síntesi de mons no pot ser, en aparença, més estranya: el «Tamari-e» de Kitamura, basat en el fluir natural dels elements pictòrics, ben poca cosa té a veure amb la tradició ibèrica, sovint condicionada pel dramatisme de la pròpia història. Amb tot, les contradiccions, insistim, només són aparents… |
Dolça AbellaUN VIATGE A LA RECERCA DE LES MILLORS FLORS
Per Cristina Gaggioli
Fotos Andrea Ferrés
És negra nit. Enmig del Cap de Creus hi regna el silenci, només trencat per les onades que esclaten imparables de fons a les roques costaneres. Pel camí se sent un motor que s’acosta. És el jeep de la Laura i en Sergi que, amb un remolc carregat amb una trentena de caixes d’abelles, afronta un viatge molt especial. |
Manolo BallesterosGEOMETRIA I FINOR
Per Eudald Camps
Fotos Javier Almar
Manolo Ballesteros (Barcelona, 1965) es projecta més a l’exterior que a casa nostra. Potser per això ha acabat escollint l’Empordà per viure i treballar: com a espai de recés és inigualable. Una mica al marge de les dinàmiques alienants de la ciutat, la casa familiar de Vilatenim és el lloc on la seva pintura ocupa l’espai, lentament però sense pausa. Pinta l’espai i esculpeix allò visible: els seus darrers treballs ens parlen d’un art expandit que, en el fons, és sinònim de maduresa.
|
