LA GUIA

LA REVISTA

[ la revista ]

ENDINSA’T EN L’ART I LA CULTURA DE L’EMPORDÀ A TRAVÉS DELS SEUS PERSONATGES

Aleix Tobias:

«LA MÚSICA QUE FEM ENS TRANSFORMA, ENS FA VENIR GANES DE VIURE»

Per Agus Izquierdo Fotos Andrea Ferrés

Una vintena de músics conformen Coetus, un projecte que es basa en el passat i la tradició per construir i experimentar en el present. Han col·laborat amb noms com Sílvia Pérez Cruz o Marina Rossell. Després d’11 anys de carrera, tres discos, molts concerts, i d’una primera etapa amb el mític Eliseo Parra, Aleix Tobias, responsable de tot plegat, es troba vivint al Convent de Pontós, on també organitzen tallers i altres propostes culturals i lúdiques.


Rusó Sala

LA MULTIPLICITAT D’UN SO

Per Agus Izquierdo Fotos Javier Almar

Entre mar i turons, a la cala de Cap Ras, Rusó Sala (Roses, 1982) ens confessa que ha begut molta música: des de cançons sefardites i mediterrànies a jazz o clàssica. La rosinca crea des de l’emoció musical i, sobretot, des de la curiositat i la passió pel descobriment: és una exploradora sonora. La seva guitarra, en harmonia amb la seva veu, evoca inevitablement paisatges d’ensomni i escenes precioses d’un altre temps. Acaba d’estrenar Desirem (Microscopi, 2019), el tercer disc que ha gravat i que presenta en format trio amb Míriam Encinas i Aleix Tobias, de Coetus. 

Vilajuïga

LA SINGULARITAT GASTRONÒMICA TORNA A TAULA

Al peu del cap de Creus un poble custodia orgullós des de 1904 la seva aigua gastronòmica. Vilajuïga, una de les millors aigües minerals naturals amb gas natural del món.


Javier Garcés

I EL VOL DE LA PUPUT

Per Eudald Camps Fotos Javier Almar

Javier Garcés (Saragossa, 1959) ho té meridianament clar: «Saber fer coses és només una part, molt important, però només una part... El que cal, en primer lloc, és saber mirar». Feta la declaració de principis, en qualsevol cas, el que resta és l’adopció d’un mitjà —la pintura— que, per a un artista contemporani (i Garcés ho és sense cap mena de dubte), no representa l’opció més senzilla.


Laurent Martin “Lo”

ES BASA EN LA RECERCA DE EQUILIBRI

Per Azucena Moya Fotos Andrea Ferrés

Quan arribes al showroom de Laurent Martin "El" cada escultura t'espera com un animal en entreson. «Són més amulets que escultures», ens diu l'artista. «El bambú té una energia especial, absorbeix els camps electromagnètics generant un ambient de calma i tranquil·litat.»

Stella Rahola Matutes

ARTISTA VISUAL

Per Gisela Chillida Fotos Consuelo Bautista

Formada com a  arquitecta, les seves obres exploren la contemporaneïtat i els seus símbols des d’una producció artística que reivindica el treball manual. S’interessa sobretot pel paisatge i la seva representació i per com les utopies i les fantasies de temps pretèrits es plasmen en l’actualitat. Entre les seves obres trobem també dibuix, vídeo, fotografia o instal·lació.

Tura Sanz Sanglas i Esther Pi

UNA ESCULTURA ALTERNATIVA

Per Eudald Camps Fotos Yayoi Sawada

Què tenen en comú, a banda del seu «empordanisme», Tura Sanz (Ordis)  i Esther Pi (Darnius)? Doncs que són dones i artistes i, conscients d’aquest fet, assumeixen sense complexos un relat creatiu que vindria a encarnar una alternativa al discurs hegemònic que, des dels seus orígens, ha predominat en la historiografia de l’art tradicional. Ens referim, per descomptat, a una mirada etnocèntrica, en primer lloc, però també a la preponderància d’una sensibilitat masculina (o patriarcal) que prioritza una sèrie de valors en detriment d’uns altres.

@ramaderes.cat

UN COL•LECTIU DE PASTORES, DE DONES I PER A LES DONES

Per Stephen Shemella Fotos Andrea Ferrés

La paraula pastor s’ha associat tradicionalment a la imatge d’un home amb bastó pasturant  sol el seu ramat. Així es va representar Jesús més de dos mil anys enrere i per a molts encara resulta difícil concebre un pastor diferent. Aquesta prefiguració connecta amb l’imaginari i les dinàmiques de les societats patriarcals, sobre les quals —i sense menystenir els notables avenços de les passades dècades— encara plana l’ombra allargada de la desigualtat. Salvant totes les resistències, gent com la Rocío ha seguit apostant pels seus somnis, però és important notar que encara hi ha molta feina per fer. 


Rocío Moreno

O QUAN ESDEVENIR PASTORA ÉS L’EVOLUCIÓ NATURAL DE LES COSES

Per Stephen Shemella Fotos Andrea Ferrés

A vegades n’hi ha prou amb tenir una sola cosa clara per fer que la vida doni un tomb radical. A la Rocío li va passar i ara, tretze anys després, la trobem aquí: mare de tres adolescents, empresària i cuidadora d’un ramat de 160 remugants que pasturen per dues finques i moltes hectàrees de bosc.


El moviment creatiu de Lluís Lleó

«PER A MI, L'EMPORDÀ ÉS SINÒNIM DE REFUGI...»

Per Eudald Camps Fotos Martin Crook i Andrea Ferrés

Lluís Lleó (Barcelona, 1961) és un artista que es mou o, potser millor, que oscil·la entre extrems aparentment irreconciliables. Aquest és el nucli de la seva aventura creativa: assajar la reconciliació dels contraris en el camp de batalla que habilita tota obra d’art. La sèrie d’escultures que va instal·lar, l’estiu de 2017, a Park Avenue de Nova York (entre el carrer 52 i el 56 de Manhattan), exemplificaria a la perfecció aquesta concepció de la creació, diguem-ne, pendular: entre la pintura i l’escultura, entre la tradició més estricta i la modernitat radical, entre la memòria empordanesa del seu univers familiar i la ciutat contemporània atrapada en un present sense passat, entre el fer pacient i artesanal i la utilització de la darrera tecnologia per assolir registres decididament monumentals... Binomis, insistim, només aparentment contradictoris: Lluís Lleó inventa diàlegs impossibles que, avui en dia, no deixen de ser una aposta radical.