Plàcida Vidal, remeiera o sanadora, porta desenes d'anys vivint a Vilarnadal. Tant ella com el seu marit, oriünds de la zona de Camprodon, "van baixar de muntanya" buscant un altre tipus de vida. De família de pagesos, amb les seves vaques, horts i pastures, utilitzaven des de sempre plantes i fruits de la natura per posar remei als mals d'humans i animals.
Plàcida contenia en la seva memòria la saviesa heretada, i va ser arran d'un accident, que li va impedir seguir treballant a la granja, quan es va dedicar de ple a l'ofici de remeiera: seleccionar, recollir i elaborar remeis naturals amb plantes.
Els seus coneixements, tant de les herbes empordaneses com de les de muntanya són gairebé infinits, i la seva generositat i obertura de ment fa que els comparteixi amb tot el que s'interessa per això. Tot i això, diu que hi ha molta gent que no creu en aquestes coses, ni els del seu poble. Però ella segueix investigant i compartint coneixements amb altres remeiers de la zona, amb els quals es reuneix ocasionalment.
També, al local social del poble, organitza xerrades i tallers amb la gent que vol conèixer la varietat d'herbes medicinals i les seves propietats, així com receptes de remeis contra tot tipus de mals. Curiosament, ¡els seus dos néts han estudiat biomedicina i biotecnologia! I a ella li agradaria poder recopilar i transmetre els seus coneixements; desitja deixar una herència al món.
Ens rep al seu taller, on guarda en pots infinits herbes seques, ungüents, cremes, olis, i una ratafia, feta amb més de quaranta herbes, que ens convida a probar de bon matí i 'la veritat és que senta de meravella! Després ens mostra el seu hivernacle, on a més d'un petit hort, conrea varietats de plantes per les seves receptes i altres de noves, ja que s'ha assabentat de l'existència d'una planta que diuen que perllonga la vida fins a més de cent anys i que ha arribat de més enllà de l'Índia. És la Jiaogulan, eficaç per eliminar les toxines del cos. Curiosament, te plantes de tabac, ja que diu que si es posen entre les tomaqueres les protegeix de les plagues. Ajenjo, per espantar les formigues ...
I així podríem seguir, però volem descobrir amb ella les herbes in situ, en el camp i al bosc, de manera que vam iniciar un dels passejos més amens i instructius, descobrint que les flors, plantes, fulles i llavors que hem vist tota la vida, si passegem assíduament per aquestes terres, són tresors que poden ajudar-nos a minimitzar petits i grans mals.
La tarongina (tarongina), per als nervis; el marduix (marduix), per al mal d'orella; calèndula, per a la circulació, i moltes més coses. Un full de plantatge, posada sobre una ferida, actua com a desinfectant i cicatritzant; l'hipèric, la revetlla i l'àrnica per al dolor; l'ortiga per a la memòria; el card marià per al fetge; l'estepa blanca, en tisana, per a la tos; la borsa de pastor, que regula la sang, la farigola (farigola), desinfectant ... Hi haurà un abans i un després en la nostra manera d'observar la natura, coneixent ara el que conté.
La setmana que ve assistirem a una trobada entre diversos coneguts remeiers i remeieres, aprendrem a fer una recepta, s'ompliran les nostres ments dels coneixements que els mestres comentin, compartirem menjar, i segur, la increïble ratafia de Plàcida que, amigable i carinyosa, ens ha integrat en el seu grup d'amics de les plantes medicinals, del coneixement de la natura i dels recursos naturals que ens dóna la tierra.//
