L’Empordà de Josep Pla: Una terra per viure-la
Si hi ha algú que ens ha ensenyat a mirar l’Empordà amb uns altres ulls, aquest és Josep Pla. La seva manera d’escriure, clara i directa, és com una conversa a la fresca, sota una parra, amb un got de vi blanc a la mà. Gràcies a ell, aquesta terra de mar i muntanya, de tramuntana i calma, de pagesos i mariners, cobra vida en cada paraula.
L’Empordà és un lloc on la llum ho amara tot. Els colors són suaus, nets, com si la tramuntana hagués escombrat qualsevol impuresa. “És un paisatge que té la mida de l’home”, deia Pla, i tenia tota la raó. Aquí res és desmesurat: les muntanyes no són inaccessibles, la plana s’estira sense aclaparar i el mar es mostra a moments serè, a moments indomable.
Llegir Pla és gairebé sentir l’olor dels camps acabats de segar, veure les vinyes resseques a l’estiu i notar la sal del mar a la pell quan et passeges per les cales amagades de la Costa Brava. Però, per sobre de tot, és conèixer la seva gent: empordanesos de mena, tossuts i lliures, amb aquell punt d’ironia i de prudència que només pot tenir qui ha après a viure entre terra i aigua.
Per a Pla, l’Empordà no era només un lloc, sinó una manera de ser. Aquí les coses petites tenen un valor immens: un allioli ben fet, unes anxoves de l’Escala, un arròs a la cassola fet amb paciència i bon peix. La gastronomia no és només menjar; és cultura, és conversa, és compartir.
Passejar per l’Empordà amb els ulls de Pla és tornar a casa, sigui quin sigui el teu origen. És perdre’s pels pobles blancs, trobar una plaça amb porxos on el temps sembla haver-se aturat, sentir la tramuntana bufant fort i riure-te’n, perquè així és aquesta terra: intensa, lliure i amb un caràcter que no s’oblida.
L’Empordà de Pla no és només un paisatge. És una emoció, un record, una manera de viure que, com la seva literatura, sempre et fa voler tornar.
---
Fragments originals de Josep Pla on descriu l'Empordà:
El quadern gris:
"A l’Empordà —i a tot arreu probablement— el pintoresc produeix una gran fascinació. En aquest país, un home reconegut com a pintoresc per la majoria pot fer, literalment, el que li dóna la gana. Potser el pintoresquisme es porta la seva moral —sensiblement distinta de la corrent."
El meu país:
"El vent de garbí i la tramuntana són els dos grans motors atmosfèrics de l'Empordà. El garbí, suau i humit, porta la bonança; la tramuntana, seca i freda, és sovint implacable, però també neteja l'aire i dóna una transparència única al paisatge."
Escrits empordanesos:
"L'Empordà és una comarca de contrastos, on la plana fèrtil s'estén fins a trobar el mar, i les muntanyes de les Gavarres tanquen l'horitzó amb la seva silueta suau. Aquesta terra ha estat testimoni de la història, des dels grecs i romans fins als temps moderns."
