Amb les meravelloses muntanyes del Canigó allà al fons, la mare Empúries a tocar i el mar aquí mateix, l’Escala pren el timó i marca el rumb del turisme respectuós i sostenible.
Un Petit Príncep de bronze contempla una de les badies més belles del món assegut dalt d’un mur de pedra. A pocs metres, també ho fa la seva companya guineu. Fins i tot la rosa imaginada per l’aviador i escriptor Antoine de Saint-Exupéry, des del paviment on viu ancorada, s’estira cap al mar. Som al passeig de Riells de l’Escala, un poble tan orgullós de tenir les arrels al mar que l’ofereix sempre que pot als viatgers que s’hi acosten i hi fan estada.
D’un temps ençà, aquest municipi treballa en xarxa amb d’altres de la Badia de Roses per promoure el turisme sostenible i responsable, i ho fa sota el paraigua del Decàleg de Turisme de Qualitat i del Turista Responsable. El decàleg ofereix, però també demana. Ofereix uns bons equipaments per fer-hi parada, una completa oferta cultural per fer brillar el patrimoni i un paisatge cuidat amb el mar sempre a l’horitzó. Però el decàleg també demana, demana al visitant arribar amb la bandera del respecte, fer els desplaçaments tan sostenibles com sigui possible; demana gaudir dels espais de les dunes, pinedes i penya-segats del Parc Natural de les Planasses sense danyar flora i fauna, i demana aprofitar el comerç local per fer-hi les compres i fer ús de la curiositat per marxar-ne enriquit amb històries i anècdotes. Sabíeu que el Millor Xuixo del Món del 2022 l’elabora la pastisseria Juhé, per exemple? I que el tercer diumenge de setembre es recorda i homenatja els orígens pescadors i saladors del poble amb la Festa de la Sal? I que Caterina Albert, l’escriptora amagada rere el nom Víctor Català per evitar el menyspreu social, era una il·lustra escalenca? Sabíeu que es pot assistir a la subhasta del peix al Maram, el Centre d’Interpretació del Peix?
Aquest conjunt de recomanacions, fins a 10, reforcen una gestió municipal que persegueix convertir l'Escala en una població i una destinació sostenible per gaudir tot l’any. Per això es lluita per eliminar el plàstic del dia a dia dels seus habitants amb el projecte “DesEMBOSSA’T. L’Escala sense plàstics”, i per això es convida a caminar o a pedalar afegint quilòmetres als circuits peatonals i als carrils bici. Es potencia l’economia circular amb campanyes com l’Escala Viu en Blau, on el peix blau centra l’atenció gastronòmica a la vegada que es revaloritza la pesca de les arts menors. En l’àmbit de la política mediambiental s’ha delimitat amb boies la roca del Cargol per evitar la desaparició d’algues protegides, i se n’han instal·lat d’altres a Cala Montgó per preservar la posidònia, que és un potent indicador de la qualitat de l’aigua del mar. Els més petits, els adults del futur, també viuen de prop el respecte pel territori i des de l’escola se’ls apropa a l’univers club nàutic i se’ls ajuda a conèixer els parcs del municipi, com Les Planasses i Vilanera.
Passió per la pedra seca i pel fons marí
L’Escala forma part del segell de Viles i Barris mariners de l’Agència Catalana de Turisme i ha sabut atraure iniciatives privades que creuen que la divulgació i la pedagogia són instruments molt poderosos. Ho sosté el Centre d’Estudis Escalencs, per exemple, que explica l’origen i usos de l’art de la pedra seca, que ja fa anys la Unesco va declarar Patrimoni Cultural. També ho defensa l’equip de professionals que ha convertit en una autèntica aula de natura un vaixell de 12 metres d’eslora que durant els Jocs Olímpics de Barcelona 92 va portar amunt i avall el jurat de les proves de vela. És l’Aton, fa nit al port, i durant el dia es mou per la badia desenvolupant un ambiciós projecte de ciència ciutadana: s’hi expliquen píndoles de biologia marina i d’arqueologia subaquàtica i no trigaran gaire a dur-hi a terme, també, actuacions marines que contribueixin a compensar la petjada amb què els humans castiguem el planeta.
Quan tants actors es desviuen per fer-nos arribar la seva passió amb un discurs planer i entusiasta és fàcil deixar-nos seduir, fer-nos nostres les seves raons i sumar-nos al plaer d’estimar i cuidar l’escena. “És el temps que has perdut amb la rosa, que la fa tan important”. No és això el que la guineu va dir al Petit Príncep?
