Un equip d’hàbils mariners amb els coneixements apropiats i una flota modesta encara poden solcar les aigües de la seva costa i tenir un bon dia de pesca. I aquesta captura, amb l’ajuda d’una llotja adequada, es pot compartir diàriament amb la comunitat per oferir una font de qualitat: peix de proximitat, amb prou feines manipulat, acabat de baixar de la barca. Pot semblar senzill, però el significat de qualitat va més enllà de la ració comestible d’aquell filet de peix gustós que s’anuncia a la carta del teu restaurant preferit. La diferència rau en el procés: com ha estat pescat, qui ho ha fet i quan i, sobretot, per què. Aquests detalls distingeixen la pesca destinada a satisfer la demanda —fonamentada en el capital— d’un sistema industrial en imparable creixement del peix capturat per alimentar els teus veïns.

La necessitat actual d’una pesca sostenible és avui més gran que mai. Als supermercats, els consumidors estem exposats a una oferta excessiva de peix criat en piscifactories o capturat amb mètodes que suposen tant una explotació dels pescadors com un deteriorament del medi ambient. Aquesta pràctica a escala industrial no només fracassa a l’hora de proporcionar els nutrients adequats al consumidor sinó que destrueix els habitants de l’oceà, el seu medi i, per extensió, les comunitats costeres que viuen del mar. Si observem el funcionament de les societats desenvolupades, es fa evident que els lobbies resulten un grup de pressió molt més potent de cara a les regulacions governamentals que les petites empreses. I això afegeix una dificultat al joc de la pesca a petita escala, que malda per complir les normes establertes per garantir l’equilibri del mercat global. Així, cada cop més, costa de trobar joves ambiciosos que vulguin embarcar-se en aquesta carrera difícil.

Aquesta aposta per la qualitat —oferir a la comunitat la pesca del dia— no és tan senzilla. La trobada amb Rafel Llinares ens fa adonar-nos de tot el que implica per a un pescador dedicat a satisfer la demanda local l’objectiu de continuar la tradició de la pesca a petita escala. El compromís personal és el que garanteix el funcionament del procés i la bona salut del producte, alhora que ens proporciona les delicioses captures del dia. Després de tota una vida pescant, en Rafel ens parla des de la consciència de la direcció que està prenent el seu ofici. Asseguts en un cafè del pintoresc passeig de Cadaqués, les seves paraules ens deixen veure tota la passió i l’interès per la seva feina, mentre ens explica les diferències entre abans i ara: antigament, el fet de tenir menys competència a la llotja, menys embarcacions a l’aigua i una cura més gran de l’ecosistema no només incrementava la pesca sinó que la tornava més fàcil.

Tot i que es va fer pescador just quan l’ofici a petita escala començava a desaparèixer, gairebé 30 anys enrere, en Rafel segueix oferint a Cadaqués, diàriament, el resultat de la seva jornada al mar. Però no per sempre. La manca d’interès per part de les noves generacions contrasta amb el seu desig de transmetre tota la seva cultura no escrita, cultivada al llarg dels anys, i decanta la balança cap a la fórmula d’èxit del sistema global. A primer cop d’ull, la seva rutina és senzilla: tirar les xarxes de nit i recollir-les l’endemà ben d’hora. Després de pujar el peix a la barca, refrescar ràpidament la captura només amb gel i aigua de mar, encaminar-se a terra ferma i oferir-la al poble. Si no neix un interès per part de la gent més jove, aquesta història s’acabarà aviat. I és que l’aposta va més enllà del desig personal: té a veure amb una ferma voluntat real de continuar pescant per a un poble, defensant el comerç artesanal del peix, però, malauradament, pot ser que aquesta voluntat ja no sigui suficient. Amb tot, en Rafel encara parla per a tothom qui el vulgui escoltar. I ofereix l’oportunitat d’acompanyar-lo en les seves sortides al mar, ja sigui a futurs pescadors, a un pare que vulgui ensenyar a la seva filla les belleses del món que queda més enllà de la costa o fins i tot a un turista interessat a viure una experiència autèntica. Una cosa és segura: és ara o mai.

Podem veure en Rafel i el seu equip salpant de Port Lligat en una de les seves barques, o en totes dues, Felicitat i Las tres hermanas. A la tornada, potser els trobarem pel poble, en les seves rutes diàries per vendre el peix acabat de pescar. A més de proporcionar les varietats més comunes, una de les característiques de la pesca sostenible consisteix a portar a terra allò que el mar ofereix: déntol, molla, rascassa, peix rei i joell són tots ells peixos de la zona que es troben fàcilment en temporada i que, cuinats apropiadament, esdevenen tan deliciosos com les espècies a les quals estem més acostumats.

No us ve de gust aprendre a cuinar un plat que no heu provat mai? Deixeu-vos convèncer pel pescador del poble sobre les delícies d’aquests peixos i, alhora, torneu el vostre sopar més sostenible.//

El pescador Rafel Llinares que va traspassar la tardor del 2020. La riba de Portlligat compta ara amb una placa commemorativa en el seu honor amb el text «En record d’en Rafael Llinares (1958-2020) amic, pescador, home incansable. Va ser vida i energia d’aquesta riba durant dècades».