Dòlmens i menhirs de Sant Climent Sescebes, Alt Empordà

L’Empordà és un indret excel·lent per passejar. Passejar per fer esport, per reconnectar amb la natura, però també per sintonitzar amb allò més ancestral. Aquest és el cas de la ruta megalítica de Sant Climent Sescebes, a la falda de la serra de l’Albera, on en poc més de tretze quilòmetres podem trobar fins a vuit monuments prehistòrics diferents. D’una banda, monuments funeraris, com el dolmen simple de les Closes, el sepulcre de Fontanilles, el dolmen del Salt d’en Peió, el sepulcre de Gutina, el de Tires Llargues, el del Prat Tancat i el de la Cabana Arqueta. De l’altra, llocs de reunió o de culte, com el menhir de Vilartolí o el de la Murtra o de Pedra Gentil. Junts formen avui una ruta familiar excel·lent per endinsar-nos en una de les zones megalítiques més potents del país. 

Paratge de Tudela, Alt Empordà

Quan parlem de paisatges, acostumem a associar allò salvatge a quelcom verd, frondós, atapeït. Però, de fet, el diccionari ho defineix com a esquerp, rude, intractable i brutal. Salvatge, doncs, és una de les millors paraules per definir el paratge de Tudela, un dels llocs més insòlits de les nostres terres. Una zona eminentment rocosa enmig del parc natural del Cap de Creus, on la pedra emergeix sense filtres, el mar esclata per tot arreu i el vent campa sense barrera. A Tudela tot és visceral, instintiu, indomable. Tot menys la ruta pavimentada de poc més de cinc quilòmetres que ens permet resseguir la zona, imaginant formes animals a cada roca i descobrint obres dalinianes a cada pedra: un camell, una àliga, uns enamorats i, fins i tot, El gran masturbador.

Vinyes Mas Marès, Alt Empordà

Un vi és terra, paisatge, artesania i cultura. Un vi parla d’un lloc, d’una gent i d’una manera de fer. A la zona més meridional de la península del Cap de Creus, a tocar dels embats del mar, però protegides per suaus turons, hi trobem les vinyes de Mas Marès, on podreu descobrir el vi típicament empordanès. Un vi ecològic fet amb varietats locals, les que millor s’adapten a la tramuntana i al granit, com el lledoner (dit garnatxa en altres contrades), la carinyena, el macabeu, el moscat i el monastrell. Visitar aquestes terres guiats per Espelt Viticultors, instal·lats a l’Empordà des de fa vuit generacions, i fer un tast amb alguns dels seus millors vins és una manera incomparable de conèixer el territori. 

Cala S'Alguer a Palamós, Baix Empordà

Pocs espais tan petits omplen l’ànima com ho fa Cala S’Alguer, a Palamós. Aquesta amagada platja de còdols i roques no ha deixat mai de ser un refugi. Primer, per als pescadors que des del segle XVI van començar a guardar-hi les seves embarcacions i eines. Ara, pels visitants que busquen allunyar-se de tot i tothom i recuperar l’essència dels antics estius. I és que Cala S’Alguer és una de les més boniques de la Costa Brava, amb un paisatge declarat Bé d’Interès Paisatgístic i unes botigues de pescadors que són Bé d’Interès Cultural. Podeu acostar-vos-hi tot resseguint el Camí de Ronda, atravessant boscos de pi blanc i gaudint de les panoràmiques sobre el Mediterrani, però res serà comparable a la sensació de posar-hi els peus: vigileu, perquè segurament aquí hi trobareu el lloc on voldreu retirar-vos. 

Poble i jaciment d’Ullastret, Baix Empordà

Enmig de la plana baixempordanesa hi destaca un paisatge que no es caracteritza pels elements naturals, sinó perquè ha estat l’home qui, des de fa anys, segles i mil·lennis, l’ha dotat de sentit. És Ullastret. A la vall del riu Daró hi sobresurt el poble, amb les imponents muralles, torres i carrerons que ens transporten a l’època medieval. A poca distància, i enfilat al Puig de Sant Andreu, hi destaca el conjunt arqueològic d’Ullastret, declarat Bé Cultural d’Interès Nacional i format pels assentaments del Puig de Sant Andreu i l’Illa d’en Reixac (a Ullastret) i la necròpolis del Puig de Serra (a Serra de Daró). El primer, obert a visites, és el jaciment ibèric més important de Catalunya. Contemplant les vistes des d’aquesta antiga capital del territori indiget, no sorprèn que s’hi instalessin tan aviat: des d’aquí, el domini del suau paisatge empordanès és gairebé inabastable.

Santuari de la Mare de Déu del Món, Alta Garrotxa 

Pocs cims us enlairaran tant com la Mare de Déu del Mont, a l’Alta Garrotxa. Costa trobar una muntanya que uneixi de manera tan precisa terra i cel, natura i espiritualitat. I és que el puig, de poc més de mil metres, cau de manera abrupta per gairebé els seus quatre costats i acapara protagonisme no només per la seva alçada, sinó per la seva rotunditat. Potser per això mossèn Jacint Verdaguer trià aquest lloc per inspirar-se a l’hora d’escriure el seu famós poema Canigó. Des d’aquí la panoràmica circular abasta no només la rodalia, sinó fins a deu comarques. Un autèntic privilegi. Avui dia, una església a la Mare de Déu del Mont, una hostatgeria que conserva la cambra original de Verdaguer i una escultura del poeta català que continua enamorat del paisatge són reclams més que suficients per acostar-nos-hi.

Puig de Sant Martirià, Pla de l’Estany

Al nord, la Mare de Déu del Mont amb la resta de contraforts del Pirineu, i el Canigó amb tota la serralada. A l’est, l’Alt Empordà. Al sud, el Baix i les Gavarres. Cap a l’oest, la Serralada Transversal. I als nostres peus, Banyoles i la comarca del Pla de l’Estany. Poques talaies igualen la panoràmica tan esplèndida que es desplega al mirador de la Creu, al cim del puig d’en Sant Martirià, a tocar de Banyoles. Aquest, però, no és l’únic motiu per acostar-nos-hi. Les ruïnes del Convent Vell, aixecat el s. xvii, el monumental roure d’en Teixidor del Terme i un dels pocs camps d’oliveres que van sobreviure al fred del 1953 són tres parades imprescindibles del que serà una deliciosa passejada des del centre de la capital del Pla de l’Estany.

Fotografies: Fons d’imatges del Museu Darder de Banyoles. Autor: Xabier Mikel Laburu.