Amb un estil molt personal i amb referents com Josep Pedrals, Genís Cano o la chanson française de tradició lletrista, modela les paraules com si fossin plastilina per aconseguir cal·ligrames sonors. Com ella mateixa ho anomena, el seu és «un espectacle poeticomusical desenfadat que busca jugar amb els mots, les síl·labes i els ritmes». Va iniciar carrera en solitari el 2012 amb el disc Entre monosíl·labs perquè, igual que Pere Quart, prefereix les paraules curtes per la seva musicalitat. No deixeu d’escoltar «Fes tutú», «Ànima de canti» o «Dia-agnòstic».
Actualment codirigeix, al costat de l’artista Mar Serinyà, a la Sala de Torroella de Montgrí, Lúcid - Cicle d’Art i Poesia, una proposta en què presenten un artista plàstic i un poeta ensems i per a cada mostra del cicle escriu un poema inspirat en totes dues obres. Ha realitzat dues exposicions de «Poesia envasada»: «diferents dosis de poesia elaborada amb la finalitat de ser subministrada via intravenosa. Medicina per a lletraferits i altres afectacions de l’ànima». Juntament amb el fotògraf Eugeni Prieto, ha presentat el llibre de poesia i fotografia Reversible. També ha col·laborat en diversos discos de Gerard Quintana, Albert Pla i Xavi Lloses i l’Escolania de la Quadratura del Cercle.
(Serra de Daró, 1980) Torroella de Montgrí
www.rosapou.cat
FB Rosa Pou IG @rosapou
