Després de passar el poble de Besalú enfilem camins rurals per arribar a una masia en obres. Trobem a l’Oriol Roselló i la Carla Graboleda, els arquitectes de Bangolo, entre paletes i fusters. Ens conviden a pujar les escales cap al segon pis per observar la volta catalana i els pilars amb calç, que es conservaran en el nou edifici. “L’important és l’essència del lloc. L’arquitectura anònima sempre s’ha adaptat i ha seguit un flux constant. Quan les necessitats canvien, la masia també canvia” ens diu Roselló.

Què és el primer a tenir en compte quan comenceu un nou projecte?

El client. El nostre repte és adaptar la masia a les seves necessitats i als seus gustos. També ens marca el grau de sostenibilitat que vol donar a la casa. Un client amb consciència ecològica renunciarà a diverses comoditats que un altre client potser vol mantenir. Mai imposem res, és el propietari qui marca la direcció i nosaltres vigilem que els principis no es perdin pel camí. 

Quins són aquests principis?

Al començament no els teníem clars, va ser un procés de descobriment. Restaurant masies vaig adonar-me de la importància del coneixement que té el paleta com a artesà. Sentia la necessitat de trencar amb tot allò preestablert per l’acadèmia. Al 1999 vaig anar a Bangolo, situat a Côte d’Ivoire (Àfrica), amb un projecte de col·laboració amb Arquitectes Sense Fronteres (ASFES). Aquí vam aprendre a substituir el manual per l’experiència: aprofitant el material local, treballant amb gent de la zona i a més vaig conèixer els valors comunitaris i socials que s’amaguen darrere de les tècniques de construcció tradicionals. Recentment, treballar amb els germans Roca fent l’Àgora del Mas Marroch, ens ha ajudat a definir clarament aquests principis basats en: low-tech, utilitzar matèries primeres poc manipulades i sense impacte medi ambiental; Km0, maximitzar els materials propers i els artesans locals; recuperar la tecnologia “passiva” pròpia de les construccions preindustrials, com la ventilació i la llum naturals; i construccions a-temporals, que contextualitzen amb el territori i gaudeixen d’un envelliment noble.

Sembla contradictori quan dieu que feu arquitectura tradicional i contemporània. 

La cúpula dels germans Roca m’ha fet veure que les tècniques tradicionals tenen un paper molt important en l’arquitectura del segle XXI. Fa 22 metres de diàmetre per 10 d’altura. Amb una base de pedra seca, s’aixeca sobre fusta massissa i entramat vegetal. És el primer edifici monumental i d’ocupació pública d’Europa construït des dels fonaments sense formigó ni acer.  Crec que el coneixement ancestral dels nostres avantpassats combinat amb la tecnologia actual és la única alternativa sostenible. De fet, existeixen varis arquitectes d’arreu que utilitzen solucions de tècniques tradicionals per a una nova arquitectura sostenible. 

Explica’ns què és l’arquitectura de km0.

Consisteix en recuperar els signes d’identitat local i la tecno-diversitat, dos elements que es perden en la bioconstrucció. Això vol dir que si estàs a Banyoles, faràs servir la llosa de Banyoles, la qual genera unes tècniques molt concretes que no es troben ni a Olot, ni a Figueres, solament aquí. Aquesta tecno-diversitat és important perquè contextualitza i arrela culturalment al territori. 

A més, a través de l’arquitectura de km0 es trenca amb el transport horitzontal i es recupera la traçabilitat dels materials, reduint en gran mesura les comissions de CO2. Si l’arquitecte aposta pel km0 estarà contribuint a recuperar un paisatge productiu i re-valoritzarà la comunitat. 

Com relaciona Bangolo l’edifici amb el paisatge? 

El clima mediterrani prioritza l’espai intermedi. Durant les estacions de tardor i primavera, per exemple, hi ha més necessitat d’habitar un espai que no sigui ni a dins ni a fora. A més el límit interior i exterior de la casa és molt més que la pell que els separa, és també la pèrgola que instal·les a migdia o l’arbre que plantes a ponent. Allò que intenta Bangolo és que el trànsit entre el confort de l’interior i la intempèrie de l’espai exterior sigui molt gradual. El treball de l’arquitecte, en aquest cas, és fer que el paisatge sigui habitable. El refugi a l’ombra o l’aixopluc que ens dóna un arbre representa aquest mínim confort que el paisatge proporciona. Això els indígenes catalans ho tenien molt clar. A Mallorca, per exemple, hi plantaven tres albercoquers al camp de blat perquè és l’únic arbre que aguanta el secà al temps de la sega. Així, quan segaven podien berenar prenent el seu fruit i descansar a l’ombra de l’arbre. Aquesta experiència és un saber molt més sofisticat del que ens pensem. I això s’està morint. Hem perdut el coneixement de l’indígena. 

Creus que es podrà recuperar aquest coneixement?

Sóc optimista, crec que és inherent en nosaltres i si els arquitectes es permeten ser creatius a partir d’unes limitacions a l’hora de construir, com les tècniques tradicionals o el km0, ho recuperarem. Els paletes també veuen que és molt difícil competir en la indústria de la construcció urbana i han de tenir un plus. Això significa tornar a les tècniques de sempre, el que anomeno ser un paleta indígena.