L’Empordà es nota. Amb tots els sentits, però especialment amb el tacte. Es nota aquella brisa marina tan refrescant, amb la seva mica d’humitat i l’olor de mar barrejada amb herbes, algunes d’aromàtiques, sobre la pell (excepte quan ens inunden els purins…). Es nota la llum, es noten els espais oberts, els horitzons. Es nota una energia tranquil·la que flueix àgilment. Quin gust. I el seu mar, corregulador, mediterrani, és casa. Tot plegat, una càlida abraçada. I quin gust, també, conèixer els diferents projectes que hi conviuen i el cuiden, i compartir-los amb vosaltres. Els trobareu, un any més, en aquestes pàgines, que podeu tocar i on també podeu deixar reposar la mirada. Parlen d’art, de cultura, de paisatge… d’on menjar i d’on dormir bé, d’experiències, de persones, d’antics oficis, de flors silvestres, d’arquitectura sostenible, de productes de km 0, del mar… Quin gust poder gaudir de l’Empordà i tenir-ne cura, també, amb aquesta publicació, que el fa valdre i, per tant, inspira lectors i visitants a fer el mateix. Aquesta és la novena edició d’aquest projecte col·laboratiu que és la [ut], i seria la desena si no hagués estat per la parada forçada del 2020. Deu anys compartint l’Empordà! Tot un plaer.
