LA GUIA

LA REVISTA

[ la revista ]

ENDINSA’T EN L’ART I LA CULTURA DE L’EMPORDÀ A TRAVÉS DELS SEUS PERSONATGES

Can Bosc del Baró

UNA GRANJA D'EXCEL·LÈNCIA
Per Stephen Shemella Fotos Andrea Ferrés

Per Stephen Shemella Fotos Andrea Ferrés

Per arribar a Can Bosc del Baró, hem d’enfilar camins bruts i serpentejants, hectàrea rere hectàrea, per camps de monocultiu i granges de porcs convencionals, abans no distingim la propietat de Pere Pareta i percebem, aleshores, quelcom diferent. Fileres de verdures i una petita plantació de cereals que s’albiren des de la casa; una parella d’ases que pasturen pacífics en un terreny d’herba fresca escollit especialment per a ells; un modest jardí entre els ases i la calçada d’accés; i un cactus a l’entrada, tan alt com la masia, com una prova del sol. A la façana posterior, l’ombra generosa d’una morera. I el més acollidor de tot, encara, és veure en Pere regant i donant-nos la benvinguda amb un somriure.

En Pere va esdevenir pagès per tradició familiar, però el cert és que cada generació ha defensat la seva pròpia idea de l’ofici. El seu avi havia comprat les terres —aleshores un bosc — el 1945, just en sortir de la presó acabada la Guerra Civil. I després de generacions d’animals i agricultura, aquestes cinc hectàrees cultivables van passar a les mans d’en Pere, que en un principi va prendre el relleu del seu pare per continuar treballant la terra amb les eines i els mètodes tradicionals. Uns anys més tard, però, va adonar-se que alguna cosa no anava a l’hora, i no només va transformar una fàbrica que ja funcionava per tornar-la orgànica, sinó que, sobretot, va decidir abandonar la pràctica d’enverinar la Terra per canviar radicalment de perspectiva.

A vegades, perseguits per l’ombra allargada de l’agricultura tradicional, pot resultar difícil fer-se un lloc dins del mercat de producció ecològica. A en Pere, la pressió dels veïns i la incredulitat general davant les alternatives als agroquímics el van portar a replegar-se en si mateix i concentrar-se en la seva feina, fins que va acabar adoptant un mètode de conreu que parla per si sol. A través del cultiu d’una acurada selecció de verdures, en Pere col·labora i proveeix els pagesos que van a vendre al mercat, mentre ell dedica tot el seu temps al treball al camp per ocupar-se directament de cada planta. D’aquesta manera, i de la mà d’una forta determinació, el seu producte no va trigar gaire a guanyar fama. Al cap de poc, els mateixos veïns que abans l’havien mirat amb desconfiança van començar a demanar-li consell, provant a en Pere que si centrem els nostres objectius en la salut de l’ecosistema per sobre de les xifres de producció, aquests rendiments ens retornaran amb una força renovada. I és que els camps d’en Pere assoleixen resultats gairebé idèntics als dels seus veïns i el seu producte ecològic i amb certificat bio és cada cop més desitjat. Els consumidors també estan aprenent la diferència, i exigint-la.

El producte de l’agricultura sostenible és cada cop més buscat per nous clients, xefs o pares conscients del menjar que posen a taula, però el cert és que també està creixent l’interès per les fonts, i és que ara també es poden aconseguir fàcilment les llavors ecològiques, vingudes directament de granges com la d’en Pere. D’aquesta manera, l’associació Les Resfardes treballa per connectar pagesos i productors interessats no només a proveir la comunitat de verdures saludables sinó també de llavors. I en aquest punt descobrim un dels principals interessos d’en Pere, perquè cultivar llavors implica mètodes diferents que fer créixer verdures, i a ell li encanta abordar la terra des d’aquest vessant més científic: estudiant noves tècniques, valorant els resultats i discutint-los amb altres agricultors per tal de millorar la qualitat de les llavors any rere any. I és des d’aquesta àrea de la seva pràctica agrícola, que no persegueix el benefici econòmic, que en Pere aconsegueix mantenir el buscat equilibri que millora la qualitat de tot el que toca.

D’entre tots els esforços que hi ha en joc per tal d’obtenir bons resultats en el camp de l’agricultura ecològica, trobem quatre elements bàsics imprescindibles: el sol, l’aigua, una terra saludable i llavors de qualitat. I aquí, a Can Bosc del Baró, es combinen tots quatre en una harmonia perfecta. A l’oest, la vista dels boscos als cims dels turons ens brinda un sentiment de pau, així com el riu Ter, a uns 200 metres de distància, que com l’heroi oblidat de la terra alimenta la morera i abasteix el pou per aportar un excedent d’aigua. El que temps enrere fou el bosc d’en Baró transporta el visitant desprevingut a la màgica energia de la terra i el fa oblidar-se del fet que totes les granges del voltant no són ni tan saludables ni tan pintoresques. Amb tot, de tornada a casa, la sentor llunyana d’una granja de porcs no aconsegueix esborrar l’esperança en una creixent consciència de la necessitat de vetllar per la salut dels nostres infants i en la possibilitat real d’un futur més sostenible.