A pesar de la seva joventut, la Carla Zaplana ja porta un llarg recorregut en el món de la nutrició i és una pionera en el món ‘healthy’. Originària de l’Empordà, després d’acabar la carrera va anar a viure als Estats Units, on es va nodrir tant dels referents del món de la nutrició com de les últimes tendències d’alimentació saludable. És autora de 6 llibres: ‘Sucs verds’, ‘Batuts verds’, ‘Superfoods’, ‘Menja net’, ‘La caseta de fusta’ i ‘Dejuni intermitent’, acabat de sortir del forn.

Què és per a tu una dieta saludable?

Una dieta basada en plantes sense comptar calories. Recomano no prendre lactis i reduir molt el consum de proteïna animal. Més que una dieta ho veig com una filosofia i un estil de vida. Ens vas portar les últimes tendències dels Estats Units al nostre país: la col ‘kale’, els sucs verds, l’alimentació ‘raw’, els detox, la kombutxa... 

Vist en perspectiva, et consideres una avançada al teu temps?

El fet de viure als Estats Units m’ajudava a descobrir totes les tendències d’allà i les portava a Catalunya a través dels meus articles, conferències i programes.

Acabes de publicar el llibre ‘Dejuni intermitent’. Quins són els principals errors o el que la gent no entén de la pràctica del dejuni?

Pensar que com més hores aguantis sense menjar, millor. No es tracta de patir ni de passar gana. És trobar la franja horària i la finestra d’hores sense menjar amb les quals el teu cos es beneficia sense patir ni causar més estrès del que portem ja tots a sobre.

Amb tots els anys que fa que treballes, què et sorprèn més de l’evolució de la nutrició?

La gent es deixa emportar per modes en lloc d’observar-se i escoltar més el cos. Hem perdut el sentit comú i la intuïció. Menja saludable, medita, respira i veuràs com se’t regula tot. 

Què opines del veganisme, la macrobiòtica, la paleo, el ‘low carb’, la ‘ceto’, etc.?

A mi, totes aquestes modes m’han passat de llarg. Me n’he informat, però no m’han ressonat i no els hi he fet mai cas. Tot el que he escrit és sobre pràctiques ancestrals. Per exemple, el dejuni intermitent és una pràctica religiosa i una filosofia medicinal. Simplement l’he recuperada i l’he posada en el context actual.

I tu, com a nutricionista, has canviat alguna creença a partir de nous coneixements o estudis científics?

Jo també he experimentat, però al final m’he quedat amb una alimentació més basada en plantes (filosofia “Menja net”) perquè em trobo de meravella i també combrega amb mi des d’un punt de vista ètic i de sostenibilitat. Ara em sento més relaxada i oberta. Hi va haver una època que no menjava res d’origen animal i ara tinc mel a casa, o si vaig a casa d’algú i hi ha sushi, si em ve de gust menjo algun maki. La clau de la salut és tenir flexibilitat i escoltar el cos dins d’un context saludable.

A part de l’alimentació, tu també li dones molta importància a la part més emocional i, fins i tot, espiritual. Creus que encara se li dona poca importància?

Per sort, cada vegada la gent n’és més conscient i l’estrès n’és la porta d’entrada. Encara que mengis espinacs, si tens un disgust la teva salut no millorarà. El 2020 ha estat un any molt mogut per a tothom. Per a mi també, i ara em començo a trobar millor, encara que mengi el mateix, perquè gestiono més les emocions.

Què et fa reconnectar?

La natura, sens dubte. Em sento molt agraïda i beneïda per haver-me quedat confinada al Perú, a les faldes del Pachatusan, una muntanya sagrada. Per tenir contacte amb la natura no fa falta tocar l’arbre, és l’energia i la vibració que emana. Si pots viure en un lloc de natura, genial; si pots escapar- te un cop a la setmana o un cop al mes a un bosc o un parc, genial. Si no pots, compra’t una planta i posa les mans a la terra.

Quina és per a tu la roda de la vida sana?

Dormir bé, menjar bé, fer exercici, tenir espais per cultivar-te (com la natura o meditar), i saber posar límits saludables amb les relacions que tenim. Val més poc de qualitat que molt per no sentir-te sol i agafar-te a qualsevol cosa. Tenir clar el que vols a la teva vida i el que no.

Ets una dona de món. Has viatjat a més de 35 països, a autèntics paradisos com ara Mèxic, Costa Rica o Cuba. Què t’aporta viatjar?

Vida! M’apassiona conèixer noves cultures, nous països, tastar menjars diferents, vestir-me com les cultures que visito. M’explota el cor! Em dona sentit.

Just quan vas decidir tornar a viure a Catalunya fas un viatge al Perú i t’hi quedes confinada. Creus que era el teu destí?

Jo crec que la meva ànima vol estar en aquesta banda del món. Vaig fer l’intent de tornar a Barcelona, però no vaig durar ni dos mesos i mig. Vaig venir de vacances al Perú i m’hi vaig quedar atrapada. No va ser una decisió, va ser com una ordre. Em vaig comprar un ordinador nou i és l’únic que necessitava per poder seguir treballant aquí. Per ara he decidit quedar-m’hi.

Què significa per a tu l’Empordà?

Estic enamorada de l’Empordà i estic orgullosa de ser de l’Empordà i de la Costa Brava. Els records més bonics que tinc són de quan era petita a la caseta de fusta de Mollet de Peralada, on anava a passar els caps de setmana amb els avis.

Sempre t’agrada tornar a casa. A on vas quan ets per aquí?

Quan vinc sempre vaig a la Bisbal d’Empordà a veure la meva família, però l’illa Roja és parada obligatòria. També m’encanten el camí de Ronda, Peratallada, Begur i Calella de Palafrugell. //