Les platges amb més encant del Mediterrani, al costat de les muntanyes més desafiants. La costa que va inspirar Dalí al costat dels cims que van travessar Anníbal o Carlemany. Una de les millors gastronomies del món al costat de la cultura romana del vi de l’Empordà. Al llarg i ample del territori que ocupa la província de Girona hom pot trobar un equilibri perfecte de tot allò que li agrada i gaudir d’una oferta completa: gastronomia, volcans, mar, esports, art, neu, platja, parcs naturals, història, enoturisme, sol, tradició...

El Club Unique Premium, organisme obert i dinàmic, es dedica a la recerca permanent d’aquelles experiències lligades al territori i als seus sabors, al benestar, a les tradicions de la Costa Brava i del Pirineu de Girona. Un autèntic viatge dels sentits que procura estades on el luxe rau a connectar amb el ritme vital, amb una manera de ser i de fer amb arrels profundes, amb la pulsió d’un territori que ofereix grans actius en lleure, hostaleria i restauració. 

Premium Costa Brava Pirineu de Girona concentra aquesta valuosa herència i la posa al servei del territori per promocionar experiències exclusives i colpidores, vivències que deixen marca a la memòria i a l’esperit. Experiències exclusives gràcies als artesans que les fan possibles. Com en Josep Maria, quarta generació de flequers del forn de pa Casa Dalmau, a Rupià. El seu és un dels forns més antics i tradicionals de la zona, un lloc on trobar el pa de tota la vida. Entrar al seu establiment és un viatge en el temps que, tant de bo, perduri en la voluntat de les noves generacions.

Res més agradable que llevar-se amb l’olor de pa. La tradició va de la mà de la innovació en les postres de Jordi Roca, el petit dels germans Roca, reconeguts mundialment per la seva art culinària. Abraça la rebosteria com els rajos de llum incideixen al Mediterrani. La seva particular manera d'observar, la necessitat de materialitzar en un plat tota la vida que ens envolta, i que només ell sap veure així, és apassionant. Experiències, artesans, tradició... i paisatge, un paisatge infinit que desborda l’ànima. Un paisatge que té com a element vertebrador la tramuntana, vent fort i fred que ve del nord, ibufa amb tanta intensitat que et pot fer tornar boig, tot i que també és un vent que cura, que s’emporta el passat per deixar espai i temps al que ha de venir. La tramuntana fa ballar la natura sencera a l’uníson. 

Paisatge de neu i muntanyes, paisatge de camps i boscos, de mar i platja... i de volcans. A la comarca de la Garrotxa hi podem trobar la zona volcànica més important de la península Ibèrica, un paisatge de cràters i història en forma de pedres foradades. A la colada del volcà de Santa Margarida hi trobem la Fageda d’en Jordà, un bosc de faigs excepcional, un passeig hipnòtic entre la frondositat que deixa passar la llum, un regal inoblidable per als sentits. I per als que us agrada caminar, el Camí de Ronda s’estén des de Blanes fins a Portbou esperant a ser vorejada a peu. Entre terra i aigua emergeix la Costa Brava, entre pensaments amb gust de sal i l’íntim goig de formar part de l’escena sense destorbar.

Pobles costaners, catedrals, artesania local, paisatges de carretera, viles medievals... Un tros de terra amb llum pròpia i personalitat magnètica. Els Pirineus que cauen a la mar, boscos ancestrals, cales recòndites i camins secrets. Vestigis antiquíssims i genis contemporanis: el pinzell de Dalí, la ploma de Pla, la taula dels germans Roca. La comunió entre l’home i la natura es respira arreu: tramuntana i vins amb caràcter, la màgia de la gastronomia i un teixit d’artesans, guardians de l’ahir quepreserven la identitat més profunda i arrelada. Girona, també, és una terra de pas, i d’acollida. Que no rep turistes sinó convidats. Una terra bella i de contrastos, de mar en calma i de mar brava, de brisa suau i de tramuntana. La seva gent és un reflex d’aquesta terra: generadors d’alegria, guardians de la tradició, mestres del temps lliure, fabricants d’experiències, artesans de la il·lusió. El paisatge ideal on deixar descansar la vista sobre l’horitzó, fer una pausa i deixar volar la imaginació. //