LA GUIA

LA REVISTA

[ la revista ]

ENDINSA’T EN L’ART I LA CULTURA DE L’EMPORDÀ A TRAVÉS DELS SEUS PERSONATGES

Excursió al Parc Natural del Montgrí

ISLAS MEDES I BAIX TER
Per Ignasi Rifé Fotos Arxiu fotogràfic Ajuntament de Torroella

Tres paisatges en un parc que, en realitat, en són  uns quants més. El massís del Montgrí, les illes Medes i la plana del Baix Ter, són tan sols una mostra del que ens ofereix aquest parc natural: la diversitat. Diversitat de paisatges, d'espècies, d'hàbitats, de pobles, d’història, d’itineraris, d’experiències, de formes de conèixer i estimar el nostre patrimoni, la nostra llar. 

Començo l’excursió des de l’ermita de Santa  Caterina en direcció al coll de Puig Roig. L’ermita, que fou construïda a finals del segle xiv, queda amagada a l'interior de la vall de Santa Caterina, al nord de les muntanyes d'Ullà, Santa Caterina i Montplà. La temperatura és d’allò més agradable, i un cel mig ennuvolat convida a gaudir tranquil·lament de la passejada. La natura m’envolta. Els prats secs, la gran varietat d'orquídies, el duc, l'àguila cuabarrada, el corb marí emplomallat i els ratpenats són alguns dels tresors vius del massís. La garriga i el pi blanc ocupen la major extensió del massís, i hi destaca també la duna continental amb molses i pins, molt rara en el context mediterrani. Els rapinyaires destaquen entre les espècies d'aus que nidifiquen al Montgrí.

A mesura que avanço, s’obren davant meu nous horitzons, amagats  rere les carenes, que donen una idea de la gran dimensió d’aquest parc, on s’hi poden trobar fins a 38 hàbitats naturals i 32 elements patrimonials declarats Bé Cultural d'Interès Nacional. El parc compta amb gairebé 180 quilòmetres d’itineraris senyalitzats per fer a peu o en bicicleta. En total, la superfície del parc natural ocupa més de 8.000 hectàrees, 2.000 de les quals, marítimes, gairebé un 70 % del territori de Torroella de Montgrí i l’Estartit és protegit. A finals del 2016, el Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter va rebre a Brussel·les el CETS, la prestigiosa Carta Europea de Turisme Sostenible, que premia el compromís del col·lectiu format pels gestors dels espais naturals, els empresaris i col·laboradors locals de dur a terme una estratègia que afavoreixi el turisme sostenible complint uns principis de protecció i promoció del patrimoni cultural i natural, i la difusió de les qualitats de la zona i els seus productes turístics. 

Continuo l’excursió cap al Montplà, en direcció al castell del Montgrí. El Montplà, amb 310,8 metres, és la muntanya més alta del massís. Les vistes des d’aquest mirador són realment espectaculars. L’Estartit i les illes Medes a la dreta, davant meu una part del Baix Ter i a l’esquerra el golf de Roses. 

Abans de la darrera pujada s’arriba al coll d’en Garrigàs. Aquest és un  punt molt interessant des d’on podem observar, des de fa uns anys, alguns individus de cabra salvatge (Capra pyrenaica), que solen situarse a la zona més rocosa del massís, ajagudes a les roques o bé a la carena. Aquests animals van ocupar el massís del Montgrí després de l'abandonament de l'antic Parc Animal de Sobrestany, una instal·lació privada que va ser clausurada el 2008. Els individus escapats es van adaptar al medi i s’han anat reproduint, fins a conformar una població estable que, segons els diferents censos que s’han fet, és de més de 150 individus, la majoria nascuts de manera completament salvatge. 

Arribats a aquest punt de la ruta, em queda una curta pujada fins al  cim del castell del Montgrí; el paratge és espectacular. El castell és una fortificació militar construïda entre 1294 i 1301 per ordre del rei Jaume II amb motiu del conflicte entre els comtes d’Empúries i els comtes de Barcelona. La resolució del conflicte per la via pacífica va deixar l’obra inconclusa. Des de llavors, el castell s’ha convertit en un símbol d’aquestes terres; en paraules de Josep Pla, «el botó de roda de l’Empordà»

Acabo la ruta al peu del massís, a l’Espai Montgrí, situat al carrer de  Pau Casals de Torroella, on recentment han rehabilitat la zona per millorar-ne l’accés. Trec llapis i paper i escric aquestes línies. Amb prou feines he pogut plasmar quatre pinzellades del ric patrimoni d’aquest territori; els municipis que abraça, l’ampli ventall d’activitats que s’hi poden fer, l’extensa varietat de flora i fauna que l’habita, la història que amaguen les seves pedres, la gastronomia... Quan acabi l’excursió m’acostaré al Museu de la Mediterrània, on es troba el centre d’interpretació i documentació del parc. Hi ha quelcom, però, que no pot ésser dit per gran que fos l’extensió d’aquest article; la pau plena que respiren aquests paratges. //