Els pobles de l’Empordà la tenen a un pam i ella, que ho sap, s’obre plena de vida, de comerç, de cultura, de gastronomia i de tradició. Figueres és la capital on viure, la ciutat d’anades i vingudes, la porta que ens condueix a França i, per damunt de tot, una inesgotable font de descobertes. En aquest article en recollim tantes com mesos té l’any per gaudir-les.

[1] L’ombra de Dalí és allargada i a l’estiu s’escampa més enllà del Teatre-Museu. Convertit en un retrat de 2 metres, en un carrer ens trobem el nen que va ser, en un altre el jove somiador i més enllà el geni consagrat. N’hi ha una desena. De cara ens convida a fotografiar-lo, d’esquena a documentar-nos a l’estil QR. També és gràcies a la col·laboració amb la Fundació Gala-Salvador Dalí que, quan cau el sol, es projecten obres seves en algunes de les façanes més emblemàtiques de la ciutat i comencen les sessions de cinema a la fresca amb pel·lícules on va participar l’artista genial.

[2] Igual que Dalí va sacsejar l’art, Figueres va revolucionar la cuina catalana gràcies a la seva proximitat amb França i continua oferint una cuina moderna, diversa i creativa. Avui en dia segueixen amb les taules ben parades i propostes excel·lents els restaurants Motel i Duran, dos clàssics gastronòmics que abanderen una oferta contundent. Ho comprovareu si us afegiu a les rutes enogastronòmiques que proposen aturar-se en diferents establiments per degustar producte de proximitat i vins de la DO Empordà.

[3] El brogit del trànsit ens recorda una altra singularitat de Figueres i és que tot i que no és una ciutat industrial sí que ha destacat en la fabricació de bicicletes i motos. La marca Rieju, per exemple, és d’aquí. El renovat Museu de l’Empordà documenta aquest impuls empresarial d’èxit amb la més que recomanable exposició "Made in Figueres. La ciutat de la locomoció".

[4] Figueres també és de lletres, ho recorden els recorreguts literaris que ens endinsen en la vida i l’obra d’autors i autores destacats i ens parlen de la seva relació amb la ciutat. Trepitgem la Rambla amb Carme Guasch i les germanes Maria Àngels i Montserrat Vayreda, recordem les Fires i Festes de la Santa Creu de Salvador Dalí i Fages de Climent, i les aportacions del farmacèutic més humanista, Alexandre Deulofeu. Torna a brillar el feminisme reivindicatiu de Carme de Montoriol i la defensa de la cultura i l’educació de Maria Àngels Anglada, escriptora que –juguesques del destí– va morir el dia de Sant Jordi del 1999.

[5] Descobrir que Anglada portava els nets al Museu del Joguet de Catalunya ens anima a visitar-lo. Se’l considera el tercer museu d’aquesta temàtica més important del món i està d’aniversari. Ja són 40 anys conservant i divulgant la nostra pròpia cultura popular i mostrant desenes, centenars d’objectes de tot el món relacionats amb l’educació i el lleure. Ens dibuixa un somriure la icònica baldufa. Qui no s’hi ha entretingut alguna vegada?

[6] Quan sortim, en veiem per tot arreu, de baldufes, però aquestes demanen una bona mossegada. Són de xocolata i s’exposen als aparadors de les pastisseries de la ciutat, temples de la confiteria que han sabut conservar el que és propi (ai, els brunyols!), fer-se seva la xocolata i atrevir-se amb la rebosteria de l’alta cuina.

[7] Mentre ens rendim a aquest deliciós inventari, ens adonem que el centre comercial de Figueres és molt potent. És la ciutat catalana de més de 20.000 habitants amb més botigues per cap de tot Catalunya, la primera a definir una àrea peatonal a l’aire lliure i, per tant, una bona oportunitat de ser consumidors del comerç local.

[8] Precisament un dels racons més concorreguts és la Plaça de les Patates, fent referència al seu passat de mercat. És porxada i no és gaire gran i actualment es podria dir de les tavernes perquè s’hi concentra una gran quantitat de bars, restaurants i terrasses. Tapes, conversa i animació estan assegurades.

[9] Fem cap a la Rambla, un dels espais més emblemàtics de la capital empordanesa, un elegant passeig arbrat, ample, abraçat per portes, balcons i teulades modernistes, terrasses i cafès, sempre amb gent amunt i avall, sempre escenari de fires, festivals i actes culturals. Des de fa un parell d’anys hi fan niu les graules, afineu bé vista i oïda.

[10] Sentim les campanes de l’església de Sant Pere, un edifici mil·lenari al voltant del qual va créixer la vila medieval. Ens hi acostem i ens trobem amb un temple bellíssim, molt fotogènic, i quan el trepitgem entrem en una dimensió on espai i temps s’aturen. Potser sigui aquesta la persistència de la memòria a la qual feia referència Dalí a la seva pintura més famosa. Ens sumem a una visita guiada que ens puja al campanar del segle XIV i, des d’aquí, des de 40 metres d’altura, distingim el proper objectiu.

[11] El Castell de Sant Ferran és el monument més gran de Catalunya i la fortalesa moderna més gran d’Europa. Es llegeix ràpid però aquest immens conjunt dissenyat per enginyers militars del segle XVIII requereix una visita pausada. I això agradarà als més petits: s’hi organitzen itineraris en jeep per veure bé el fossar i en embarcacions pneumàtiques per contemplar els dipòsits d’aigua subterranis.

[12] Fem una última parada que també hauria pogut ser la primera: el Cementiri Municipal. A la porta vella hi llegim un codi QR i comencem una visita amb audioguia que ens ajuda a apreciar l’arquitectura i escultura funerària, amb obres d’alguns noms de primera línia de l’art català, i que ens revela anècdotes de personatges il·lustres i no tan il·lustres de Figueres i l’Empordà.