Enfilats dalt dels turons, abocats al mar i exposats a la tramuntana, els fars són els millors miradors quan passegem per la costa gironina.

La tecnologia ha transformat completament el funcionament d’aquestes construccions, però no ha pogut alterar el paisatge ni la idiosincràsia que les defineix des de fa anys. Si hi ha un lloc ideal per començar la nostra ruta, és Tossa de Mar. El seu far acull el Centre d’Interpretació dels Fars de la Mediterrània, i visitar-lo ens permet entendre la importància d’aquestes construccions i els canvis que els ha comportat l’avenç tecnològic.

Deixant enrere la Selva i entrant al Baix Empordà, ens aturarem al far de Palamós, conegut com el de la Punta del Molí. Usat com a zona de quarantena en temps de pesta pel seu aïllament, l’urbanització posterior el va acabar absorbint, i avui és fàcil arribar-hi tant a peu com en cotxe.

Ja a Llafranc, arribem al far amb majúscules: el de Sant Sebastià. Amb un abast de prop de 60 quilòmetres (unes 32 milles nàutiques), és un dels fars més potents de l’Estat. Enfilat dalt d’un penya-segat, forma part del Conjunt Monumental de Sant Sebastià de la Guarda, amb un hotel i un restaurant que completen l’experiència.

La darrera parada al Baix Empordà és a l’Estartit. A l’illa Meda Gran hi reposa, aïllat i tranquil, el far de les Medes. En aquest cas, però, mai no hi ha viscut cap farer, més enllà de les gavines, que fa anys que gaudeixen gairebé en exclusiva d’aquest espai protegit.

Ja en ple golf de Roses, el far de la ciutat del mateix nom s’ha convertit en un dels punts de referència no només marítims, sinó també turístics. Les vistes a la badia són espectaculars. És un punt tan estratègic que, fins i tot quan no hi havia far, els habitants de Roses hi encenien un foc permanent per guiar els mariners.

Enfilant cap al nord, i a tocar de Cadaqués, divisem el far de Cala Nans. Un far amb una intensa activitat que va decaure quan el port del poble va perdre trànsit. Als anys vuitanta va estar a punt de ser enderrocat, però els veïns es van unir per salvar-lo i ho van aconseguir. Arribar-hi avui és una passejada agradable.

Si voleu fer una bona excursió, des de Cadaqués podeu acostar-vos al far del cap de Creus, ja dins del Parc Natural. És el més oriental de la península, a tan sols 500 metres de la punta del cap de Creus, i també el més internacional, ja que s’hi han rodat pel·lícules com El faro del fin del mundo, amb Kirk Douglas i Yul Brynner. És una visita obligada pel paisatge, l’aïllament, les vistes i la història.

Cal tenir present, però, que aquest far es troba dins d’una Reserva Natural Integral, de màxima protecció, i que l’accés amb vehicle és restringit durant bona part de l’any. Abans d’anar-hi, és recomanable informar-se sobre el servei de llançadores i les condicions d’accés al web del Parc Natural del Cap de Creus: [https://parcsnaturals.gencat.cat/ca/xarxa-de-parcs/cap-creus/gaudeix-del-parc/com-accedir-hi/]

La nostra ruta acaba uns quilòmetres més al nord, al Port de la Selva, on trobem el far de s’Arenella (Cap de Bol). Avui és una de les visites més agradables de la zona, accessible caminant pel camí de ronda o directament en cotxe.Gaudir de la costa amb respecte: recomanacions per a la tardor i l’hivern.

Gaudir de la costa amb respecte: recomanacions per a la tardor i l’hivern

Recórrer els fars és una manera magnífica de descobrir el litoral empordanès, especialment quan la calor de l’estiu dóna pas als cels nets i als vents de tardor. Però aquesta època de l’any també demana un punt més de consciència i respecte pel medi natural, sobretot quan ens movem per espais protegits com el Cap de Creus o les Illes Medes.

Planifica la teva sortida.

A la tardor i a l’hivern, el temps pot canviar sobtadament: la tramuntana pot bufar amb força, la visibilitat reduir-se i els camins tornar-se relliscosos. Abans de sortir, consulta la previsió meteorològica, informa’t sobre les rutes senyalitzades i evita improvisar nous camins que puguin malmetre el sòl o la vegetació. Porta roba adequada, calçat antilliscant i assegura’t de tenir llum natural suficient per a la tornada.

Respecta l’entorn natural.

Durant aquests mesos és habitual veure gent recollint elements del bosc per decorar les cases o els pessebres: molsa, pinyes o branques. Cal recordar que la recol·lecció d’aquests materials està prohibida en molts espais naturals, ja que la seva extracció altera l’equilibri ecològic. La molsa, per exemple, ajuda a mantenir la humitat i evita l’erosió del sòl. Si vols un pessebre sostenible, tria alternatives artificials o naturals d’origen controlat.

Activitats esportives, sí, però amb consciència.

L’escalada, el trail o les excursions hivernals són activitats ideals per gaudir del paisatge en silenci i sense massificacions. Practica-les sempre dins de les zones autoritzades, respectant la fauna que hiberna o es troba en períodes delicats. Evita fer soroll excessiu i deixa l’entorn tal com l’has trobat.

Conviu amb el medi i amb els seus habitants.

Els espais naturals també són llocs de treball per a pagesos i ramaders. Si trobes ramats, no t’hi acostis i deixa les tanques tal com les has trobat. I si vas amb gos, porta’l sempre lligat per evitar que espanti la fauna o el bestiar.

Una nova manera de gaudir del paisatge

Gaudir del mar i dels camins que uneixen els fars és un privilegi. Fer-ho amb consciència i respecte és la millor manera d’agrair a la natura tot allò que ens ofereix. Aquesta tardor i hivern, deixem que els fars ens guiïn no només pel camí, sinó també cap a una nova manera de relacionar-nos amb l’entorn: més atenta, més respectuosa i més equilibrada.

___

Més informació a: ESPAIS NATURALS