Té una mirada noble, transparent, silenciosa, discreta. Una mirada il·luminada per la llum de la serra on viu compromesa amb una espècie que es troba en perill d’extinció, la vaca de l’Albera.

Marta Carola va néixer a Barcelona, és biòloga i en el seu historial acadèmic hi ha un doctorat i un postdoctorat. Durant un temps es va dedicar a la recerca però se’n va acomiadar per dedicar-se de ple a la vida rural en aquestes muntanyes repartides entre l’Alt Empordà i la Catalunya Nord. Les terres de Baussitges, al petit municipi d’Espolla, es van convertir en el seu centre del món. No li eren estranyes del tot perquè hi tenia arrels familiars i perquè amb el seu germà hi havia emprès un petit negoci d’embotits de porc ibèric. Després li donaria un cop de mà amb les oliveres, amb la reconversió cap a l’agricultura ecològica, amb el manteniment dels camps i amb la vaca, la vaca de l’Albera. Diu que en realitat va ser ell qui va impulsar el projecte de recuperació d’aquest animal que fa segles que habita la serralada però, d’una dècada ençà, n’és ella la cara visible. No es cansa d’explicar que la vaca de l’Albera és una raça autòctona que no s’ha mesclat amb cap altra, una vaca rústica, forta, resistent, espavilada i àgil. Si ha de saltar, salta, perquè és més petita que les vaques que veiem pels prats. Fins i tot s’alimenta diferent, més aviat com ho fan els herbívors salvatges: menja herba però també branques, brots, rebrots i fruits silvestres. Està molt adaptada a la muntanya i, per això, la qualifica de desbrossadora nata, una característica que la converteix en una eina molt eficaç en la lluita contra els incendis forestals. D’aquí la seva funció ecològica, d’aquí que protegir aquesta vaca sigui protegir el territori, d’aquí el seu compromís personal per fer caure l’etiqueta “en extinció”. La seva desaparició, diu, suposaria una gran pèrdua d’informació, empetitir la diversitat natural i renunciar a la possibilitat que més persones desenvolupin projectes ramaders.

Ni aigua ni pastures

La comunitat de vaques de Baussitges ronda actualment els 500 exemplars, a raó d’1 mascle per cada 25 femelles. A la primavera i a l’estiu coronen els cims, però a finals de tardor baixen a les valls de la finca i fan vida aquí, i això vol dir que cal aigua i pastures per arrodonir la seva alimentació. L’aigua és un recurs natural cada vegada més escàs i se n’ha d’acabar portant expressament si hi ha molta secada; de prats de pastura la finca en té 20 hectàrees, quan l’ideal per abastir tant de bestiar seria arribar a les 200. No és un tema menor, cada any les vedelles crien i només els vedells mascles es destinen al consum de carn. Per tant, el grup va creixent, augmenta el risc de sobreexplotació de la terra i el risc de trencar el delicat equilibri natural. Tot això ho explica, sense perdre el somriure, Marta Carola: no l’abandona ni quan pronuncia dues paraules que lamentablement podrien anar l’una al costat de l’altra: futur i ruïna.

Per més ganes i il·lusió que hi hagi, és imprescindible trobar recursos econòmics i persones. Diners per fer front a la recuperació d’antics prats i terrasses ara impracticables. I persones que s’animin a endur-se exemplars cap a les seves propietats per netejar boscos i cap a les seves explotacions ramaderes per treure profit d’una carn ecològica tant preuada com desconeguda. Ja hi ha algunes comunitats de vaca de l’Albera escampades per Catalunya, però encara no n’hi ha prou.

El paper divulgador de l’Associació

Amb els seus col·laboradors, va crear fa uns anys l’Associació Baussitges d’Amics de la Vaca de l’Albera, una entitat sense ànim de lucre que vetlla per la conservació, expansió, millora genètica i promoció d’aquesta espècie. És l’associació qui decideix la cessió dels animals sempre que es compleixin una sèrie de requisits –com ara que no es barregin amb d’altres races– i també qui ha convertit la jornada de l’esquellada del mes de febrer en un acte de portes obertes. Tradicionalment, era un dia dedicat al recompte d’esquelles i passar revista al ramat, i s’acabava amb un dinar de germanor amb els pastors de la Catalunya Nord que es desplaçaven per ajudar. Aquest àpat, que sempre busca i agraeix mans voluntàries, s’ha recuperat i se celebra un cop el bestiar ha passat els controls sanitaris, els ramaders han rebut informació i s’ha atès amb gust i ganes els mitjans de comunicació. Perquè fer difusió és bàsic. Solament així es desperta interès, sorgeixen aliances i compromisos, es pot optar a més recursos i ampliar el camí cap al gremi de la restauració, el carnisser i el petit consumidor. Així de simple i així de complicada és la combinació que busca Marta Carola i que evitarà la pèrdua d’una vaca que ara mateix, en algun racó de l’Albera, pastura aliena al brogit del món.

Baussitges – Espolla

www.baussitges.com

T 679 166 045

Ig @vacadelalbera