LA GUIA

LA REVISTA

[ la revista ]

ENDINSA’T EN L’ART I LA CULTURA DE L’EMPORDÀ A TRAVÉS DELS SEUS PERSONATGES

Un altre món és inevitable

LA GENERACIÓ ACTUAL HA DE PRENDRE UNA DECISIÓ
Per Ignasi Rifé Fotos Il·lustració Daniel Soms

«Tots els diaris haurien d’anunciar sense parar, en vistosos titulars,  que anem a la catàstrofe total. En un parell de generacions, la societat humana organitzada pot deixar d’existir. Això s’ha de perforar constantment als caps de la gent. Al cap i a la fi, no hi ha hagut res semblant en tota la història humana. La generació actual ha de prendre una decisió, (...) i s'ha de prendre ràpidament, no hi ha gaire temps».(1) Són paraules de Noam Chomsky, lingüista, filòsof i activista nord-americà, en una entrevista recent. També afegeix: «És impossible d'exagerar la increïble naturalesa del repte al qual ens enfrontem. L'escalfament global és ja un factor primordial en l'extinció d'espècies en curs, que porta un ritme mai vist en 65 milions d'anys. No podem trigar a canviar radicalment de curs per evitar una gran catàstrofe». 

Però, per on comencem? Sandra Díaz, biòloga i coordinadora del  recent Informe sobre biodiversitat de l’ONU, respon: «Primer, per implementar un munt de coses que ja sabem fer, que ja estan en les legislacions, però que simplement no s'implementen. I cal anar molt més enllà, tractant de canviar profundament la manera com produïm i consumim, la manera com disposem del que no fem servir més, la manera de distribuir els costos i beneficis de l'ús de la natura entre diferents actors socials, entre diferents països i entre nosaltres i les properes generacions. És important que, quan es consumeix algun producte, se’n pagui el preu real. Molts productes es consumeixen massivament perquè són artificialment barats, (...) l’equitat entre els beneficis i els costos de la natura és bàsica per a canviar la manera de fer les coses. No serà fàcil».

Davant d’aquestes paraules podem mirar cap a una altra banda i  anar fent, pensar que des del nostre petit món no hi podem fer res, pensar que s’exagera i que, arribat el cas, la tecnologia omnipotent ja s’ocuparà de solucionar el problema. Però com a individus humans som part intrínseca del problema, i per això, i gràcies a això, també som part de la solució. És la nostra responsabilitat, ens hi va el món que deixarem als que han de venir rere nostre. És cert que hi ha un volum ingent d’informació i contrainformació que ens dispersa, i que el dia a dia ens absorbeix i esgota, també és cert que aquestes són unes fantàstiques excuses, però de res serveix posar els llums de carretera quan la boira cobreix el camí. 

Hi ha diferents maneres d’enfocar aquest canvi que ha de transformar  la realitat. Primer de tot hem de prendre consciència de la dimensió del problema. Informar-nos, estar atents, parlar-ne. Si el món es construeix amb paraules, determinarem el món amb les paraules —temàtiques, relats, interessos—que lliurement escollim utilitzar. Pensar en global, actuar localment, aquesta ha de ser la màxima. 

Fer-nos nostres, participant i fent-ne difusió, moviments com Extinction  Rebellion,(3) Ecover(4) i Voice for the Planet.(5) Simpatitzar amb actituds com la de la jove activista Greta Thunberg,(6) entre molts altres exemples. És important que, individualment, assumim aquest compromís. És hora d'actuar. Com en una colònia de formigues, coordinar-se en la mateixa direcció, amb el mateix objectiu. 

És necessari que aprenguem a funcionar sota uns nous hàbits, que  canviem la nostra manera de consumir i de relacionar-nos amb l’entorn. En aquest sentit, ens pot ser d'ajuda, entre molts altres, llibres com De la cuna a la cuna. Rediseñando la forma en que hacemos las cosas,(7) Menos es más. Introducción a la filosofía del decrecimiento (8) o Residu Zero a casa. Guia domèstica per simplificar la nostra vida,(9) on s'expliquen les 5 erres del residu zero: rebutjar, reduir, reutilitzar, reciclar i retornar. Un apartat que mereix especial atenció és l’ús, i abús, del plàstic. Recomanem el dossier realitzat pel diari Ara on s’exposa una visió global i alternatives de consum.(10) Imprescindibles són, també, els 14 consells bàsics que proposa Greenpeace.(11) A nivell global, Plastic Bank(12) i The Ocean Cleanup(13) són grans iniciatives per tal d’evitar la destrucció de l’ecosistema marí a causa d’aquest residu. 

Cal que canviem la manera com ens relacionem amb el medi; buscar  alternatives de vida, repensar valors i prioritats. La permacultura(14), un conjunt de pràctiques i de maneres de pensar per tal de crear una producció agrícola sostenible, és un sistema de principis que convé tenir  molt en compte. Hi ha propostes molt interessants que ja estan en marxa, com ara les Transition Towns,(15) un moviment de comunitats que es reuneixen per imaginar i reconstruir el nostre món a través d'un procés de creació d'una cultura humana saludable. No us perdeu la seva guia, disponible en diferents idiomes.(16) Un canvi profund passa per implicar-nos, també, en l’educació de les futures generacions, propostes com la revista Pantera (17) i els diferents programes de sensibilització i actuació que s’estan duent a terme en escoles d’àmbit gironí(18) en són una bona prova. 

Per últim, agafant l’exemple del parlament britànic,(19) hem d’exigir als  nostres governs que apliquin polítiques realistes i efectives que estiguin a l’altura de les preocupants circumstàncies. Hi ha molta feina a fer, a diferents nivells. Queda poc temps, encara és al nostre abast; hem d'assumir íntimament que la creació d’un altre món —d’una altra realitat—, és inevitable si volem sobreviure com a espècie. El destí ens posa a prova, el futur no espera. //