LA GUIA

LA REVISTA

[ la revista ]

ENDINSA’T EN L’ART I LA CULTURA DE L’EMPORDÀ A TRAVÉS DELS SEUS PERSONATGES

Per una educació no escolar abans dels 7 anys

NOVES PROPOSTES EDUCATIUS
Per Sònia Kliass Fotos Joguines Grapat

Ens hem acostumat a situar els infants de 0 a 6 anys dins d’un marc escolar: els més petits van a «l’escola bressol» i als tres anys passen a «l’escola dels grans». «Escola al bosc, escola lliure, escoleta...», fins i tot des d’una visió alternativa a l’educació tradicional fem servir la paraula «escola». Potser molta gent no ho sap però en altres països, durant l’etapa que anomenem «infantil», els infants no van a «l’escola», van, per exemple al «jardí d’infants». La paraula «escola» carrega una imatge que no és del tot encertada per atendre les veritables necessitats dels infants abans dels 6/7 anys.

La idea d’escola potser ha ajudat a dignificar la tasca dels professionals que treballen en l’etapa de l’educació infantil, però, des del punt de vista dels nens i nenes aquest marc conceptual no és el més adequat. Si volem construir un paradigma nou per educar infants sans, segurs, ben preparats a nivell cognitiu i amb una forta autoestima, es fa imprescindible prendre una altra direcció. 

La idea d’escola pressuposa un professional que ensenya, un mestre, i uns infants que treballen i aprenen. Durant molt de temps ens hem cregut que el paper de l’escola infantil era preparar-los per a les etapes següents i entrenar-los a fer allò que necessitarien fer més tard. Per exemple, els havíem d’entrenar a estar-se asseguts i quiets ja des dels 2 anys perquè fossin capaços de fer-ho quan arribessin a P3. O ensenyarlos a escriure les lletres a partir dels 3 anys perquè arribessin més preparats a la lectoescriptura a la primària.

Imagineu-vos que tinc un ou d’ocell i crec que ja és hora que es comenci a espavilar perquè fa massa estona que és allà dins. O que, quan està al niu, no sé si allò de donar-li el menjar al bec és gaire convenient perquè, aleshores, com aprendrà a menjar sol? Entenem perfectament que no hem de destorbar el procés de desenvolupament de l’ou, la naturalesa és sàvia i quan sigui el moment adequat el mateix ocellet el trencarà. També entenem perfectament que l’ocellet mentre sigui al niu només pot alimentar-se si li porten el menjar al bec però confiem plenament que quan pugui volar serà capaç d’alimentar-se de manera autònoma. És curiós que en relació amb els infants no tinguem en compte que, com a éssers vius, creixen fent un procés de desenvolupament que passa per diferents etapes. Cada etapa té les seves característiques i necessitats pròpies i ha de ser ser viscuda plenament. Un infant de 3 anys no és un infant de 8 en petit. Són dos éssers humans amb necessitats molt diferents.  

Quines són les característiques i necessitats pròpies de l’etapa infantil?  La neurociència ens indica alguna cosa que podem intuir fàcilment: en aquestes edats el vincle amb una persona de referència és el més primordial. Sentir-se estimat, segur i protegit. Sentir que hi ha algú que s’interessa per ell/ella és molt important. Sobretot abans dels 3 anys. Per una altra part, necessiten poder desenvolupar unes capacitats de manera autònoma: necessiten llibertat de joc i moviment per moure’s, jugar, manipular, experimentar, investigar, etc.  

Aquestes són, doncs, les necessitats més bàsiques: una bona qualitat de relació amb un adult de referència, un adult que li proporciona un vincle de seguretat i que confia en les seves capacitats i que, a més, li garanteix una llibertat i autonomia escaients a la seva etapa de desenvolupament.

El marc escolar no respon adequadament a aquestes necessitats. A l’escola el vincle amb l’adult es relega a un segon pla i el moviment i el joc lliure queden aparcats perquè es dona més importància als aprenentatges escolars.  

Però què passa quan els infants no van a l’escola en aquesta etapa? El fet que a Finlàndia no vagin a l’escola fins als 7 anys i que llavors tinguin uns resultats acadèmics millors que en altres països ens hauria de posar en qüestió aquesta idea. Si no van a l’escola, què estan fent?

Quan dic no anar a l’escola no vull dir necessàriament que estiguin a casa, que, per cert, també seria una possibilitat. Vull dir que allà on van no rebin una educació «escolar», que sigui un espai on s’educa sense ensenyar continguts escolars. Els infants aprendran a llegir i escriure sense cap dificultat quan arribi el moment òptim. De la mateixa manera aprendran les quatre operacions bàsiques de les matemàtiques quan estiguin preparats. Si volem infants ben preparats abans de la primària el joc lliure hauria de ser el currículum.  

A més de tot allò que despleguen i desenvolupen els infants en joc i moviment, els queda una altra feina molt important: desenvolupar eines socials. El joc lliure és un excel·lent laboratori per desenvolupar aquestes capacitats, és clar. Però, pel que fa a tot l’aprenentatge que han de fer sobre com ens relacionem en societat, l’adult hi té un paper clau. Aquí sí que l’adult ha d’ensenyar, guiar, orientar i ser model. Crear vincle i ajudar activament a integrar normes i gestionar situacions de conflicte és un paper fonamental de l’adult durant tot el cicle d’infantil. I no el podrà fer bé, aquest paper, si està massa ocupat ensenyant als infants continguts escolars.  

Cada vegada hi ha més sensibilitat i interès per oferir als infants una educació més connectada a les seves veritables necessitats. Cada cop hi ha més famílies i professionals que s’ho plantegen i per tot el territori català van sorgint iniciatives i propostes educatives noves. A l’Empordà en podem trobar unes quantes: a Vilopriu, Sant Joan de Mollet, Serra de Daró, etc. //