LA GUIA

LA REVISTA

[ la revista ]

ENDINSA’T EN L’ART I LA CULTURA DE L’EMPORDÀ A TRAVÉS DELS SEUS PERSONATGES

Stella Rahola Matutes

ARTISTA VISUAL
Per Gisela Chillida Fotos Consuelo Bautista

Formada com a arquitecta, les seves obres exploren la contemporaneïtat i els seus símbols des d’una producció artística que reivindica el treball manual. S’interessa sobretot pel paisatge i la seva representació i per com les utopies i les fantasies de temps pretèrits es plasmen en l’actualitat. Entre les seves obres trobem també dibuix, vídeo, fotografia o instal·lació.

Vas estudiar Arquitectura a la Universitat de Barcelona, com vas fer el  salt al món artístic? 

Sí, vaig estudiar Arquitectura a Barcelona i després vaig fer el màster, van  ser molts anys, però ja des d’aviat tenia molt interès per un arquitecte suís, en Peter Zumthor. Així que vaig demanar la beca Erasmus per anar a la universitat on ell impartia classes, i més tard, vaig tenir l’oportunitat de treballar al seu estudi. El que m’interessava era la seva manera d’entendre l’arquitectura. Ell venia del món de l’ebenisteria i entén l’ofici de l’arquitecte des de la pràctica de l’artesà, o de la manualitat. 

En quin sentit?

Si el mètode tradicional fa primer una projecció en 2D a través de  plànols, en el seu cas, el primer pas és sempre una reflexió a partir del material i del treball amb les mans. A més, amb ell vaig fer de manobra, a peu d’obra. 

Per tant, res de treballar asseguda en una cadira i davant d’un ordinador...

Exacte, és una aproximació des de l’escultura, des de l’art. Es pregunta  sobre temes més antropològics, les sensacions, les percepcions, els temes que afecten l’escala 1:1. Treballar amb ell va ser una revelació. Em va deixar una sèrie d’experiències i em va plantejar un seguit de preguntes que em van fer difícil seguir entenent l’arquitectura des d’un punt de vista tradicional. 

I com segueixes després d’aquesta experiència tan forta i tan transcendent  per a una estudiant d’arquitectura? 

Va ser molt difícil… saps que no pots reproduir aquesta manera de fer,  però havia descobert aspectes que m’interessaven. Llavors treballava, així que vaig decidir llogar un espai on començar a fer proves, exercicis i investigacions amb el material, sense saber on apuntava, si podria anar cap al disseny de mobiliari, cap a la maqueta, cap al món de l’art… 

Guiada per la intuïció… 

Exacte.

I com veus que finalment el camí a seguir és l’art?

Arran d’una residència a Holanda, a l’EKWC. És un centre especialitzat  en ceràmica on conviuen el món tècnic i el creatiu, és sobretot un lloc d'investigació on entenen aquesta tècnica tradicional des de la contemporaneïtat. Allà ho vaig veure claríssim.

Ara vius a Londres des de fa més d’un any, i estàs estudiant un màster  a la Goldsmiths University, però la teva família està molt lligada a l’Empordà, és una història ben curiosa... 

Els primers Rahola es van establir a Cadaqués al segle xv. A finals del  xix, amb la construcció de l’espigó del port de Roses, es van necessitar pràctics que poguessin dirigir les embarcacions a l’interior del port. En Pere Rahola Batlle (1816-1881) es va oferir per dur a terme aquesta tasca. Així, una branca de la família Rahola deixa Cadaqués i ’instal·la en aquest port de l’Empordà. Anys més tard, el seu fill, el meu rebesavi, Frederic Rahola, davant les amenaces d’una fil·loxera que anava descendint des de França, va comprar uns terrenys a Jumilla, Múrcia, per fer-hi vi i vendre’l a França. El negoci va anar bé i amb els diners estalviats decidí comprar una casa a Barcelona i establir-s’hi. El meu avi, Frederic, ja a Barcelona, va encarregar al meu pare, Víctor, una casa al cap Norfeu, entre Roses i Cadaqués, on passar les vacances i els caps de setmana. D’aquest lloc tan remot, en guardo records d’infantesa molt estimats que han influenciat molt la meva manera d’entendre el paisatge... és un paisatge gairebé lunar, molt especial. 

De fet, a la teva obra, el paisatge pren molta importància, i el lloc des  d’on treballes s’hi veu directament reflectit. Com ha transformat la teva feina l’estada a Londres? 

Certament, el lloc sempre m’ha influenciat moltíssim, conscientment  o inconscient. En algunes obres apareix el blanc d’Eivissa, en altres la influència oriental hi és molt present… Si abans eren paisatges més relacionats amb el món rural, ara, amb aquesta experiència a Londres, han aparegut inevitablement els paisatges urbans. És una gran ciutat extremadament capitalista, m’he començat a interrogar sobre quins són els nous símbols que construïm, i què està passant avui en dia amb l’arquitectura. Londres em serveix com a paradigma europeu, quan observo aquestes arquitectures anodines estic parlant d’una situació global. 

Per acabar, per qui vulgui veure la teva obra en directe, on la podem  trobar aquí a l’Empordà? 

A la Fundació Vila Casas, Can Mario, a Palafrugell, inauguro Babelia and  Other Stories l’1 de juny. Exposo aquest treball recent sobre el paisatge urbà globalitzat juntament amb obra anterior. També es pot veure obra meva al Palau de Casavells, on treballo des de fa tres anys. //