Somiava amb una platja grega paradisíaca, però vaig quedar-me en una lluminosa cala palamosina. La pandèmia no recomanava allunyar-se gaire, i aquesta va ser l’excusa perfecta per quedar-se a fer turisme a prop de casa. I quin plaer redescobrir que el nostre tros de Mediterrani no té res a envejar a les costes més orientals d’aquesta mar.
Tres quilòmetres i mig gairebé nous, ben arranjats, que conviden a ser descoberts amb nous ulls i el cor ben obert. És el que ens espera al camí de ronda que surt de Palamós i porta fins a la platja de Castell, una ruta que l’Ajuntament ha anat adequant en els darrers temps i ha reforçat, fins i tot, amb una app pròpia: “Palamós, Ronda de Mar”. Seguir el camí és ara més fàcil que mai, i val la pena, perquè l’excursió ofereix moltes recompenses, especialment cap al seu tram final, com també passa amb els millors llibres i pel·lícules.
Amb la nova app a la mà, vaig disposar-me a redescobrir la “ronda de mar” del municipi, tot sortint del Port Marina, el centre de lleure nàutic construït sobre una antiga zona de cales i aixoplucs de pescadors (en veureu una foto d’època a l’aplicació). Fent camí, les primeres cales que trobem són la dels Pots i la Margarida, totes dues amb una història ben curiosa, i a partir d’aquí ens endinsem en una pineda jove que és alhora un mirador privilegiat del litoral: el Parc Urbà de Cap Gros. Sorprèn saber que, on ara hi ha aquest bosc, s’hi conreaven vinyes, oliveres i cereals fins a mitjan segle passat.
Gavines, corbs marins i xatracs sobrevolen aquest litoral i semblen voler explicar-nos el que trobarem just a l’altra banda del cap Gros. Allà comença l’extensa cala Fosca, un arenal on val la pena aturar-se a fer un cafè o prendre un refresc mentre llegim al mòbil detalls sorprenents d’aquesta platja que ja atreia turistes a la primeria del segle XX. Des d’aquí, un canal abalisat amb boies (la Via Blava) marca als nedadors el camí per arribar a la platja de Castell, una experiència extraordinària per als amants de la natació en aigües obertes i de la biodiversitat submarina. Nosaltres, però, seguim el camí per terra ferma i aviat arribem a les ruïnes del castell de Sant Esteve, datat del segle XI, però construït sobre un assentament romà. Sabíeu que un “príncep” rus va comprar la fortalesa per restaurar-la, però va morir en un accident l’any 1935? La cosa es posa interessant... i el camí de ronda també. Travessem l’agradable pineda d’en Gori i ens aturem per gaudir de la vista: ja s’albira la bonica cala s’Alguer i, més enllà, l’Espai Natural Protegit de Castell – Cap Roig.
Acompanyats en tot moment per la remor de les onades, passem a la vora de les barraques de cala Pallarida i aviat arribem al punt estrella de la caminada: la cala s’Alguer. Com algunes de les cales gregues que molts hem somiat visitar, aquesta també ocupa un lloc privilegiat a Instagram (#calasalguer). Les seves casetes blanques de portes i finestres acolorides la converteixen en un racó fotogènic i memorable. Seure-hi a contemplar l’horitzó, sense compartir-ne cap foto a les xarxes, també és una opció saludable. Aquest conjunt de barraques de pescadors ben integrades en el paisatge va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional l’any 2004.
Seguint el refrescant camí de ronda arribem al paratge de Castell, que va estar a punt de convertir-se en una gran urbanització amb hotel i camp de golf. Per sort, la mobilització popular va aturar el projecte i avui hi podem gaudir d’una de les últimes platges verges de la Costa Brava. No només els boscos, els penya-segats i les cales que envolten el paratge mereixen una visita. També cal descobrir-hi el poblat ibèric de Castell, que data del segle VI aC; un dels jaciments amb més bones vistes de Catalunya. I si us agraden les anècdotes artístiques, heu de saber que l’antic estudi de Josep Maria Sert, que es troba a peu de poblat iber, va ser lloc de trobada de personatges com Coco Chanel, Marlene Dietrich, Luchino Visconti o Salvador Dalí.
Potser ens ho hem de pensar dues vegades abans de desitjar platges llunyanes, quan a prop de casa en tenim de tant valuoses i plenes de tresors naturals i patrimonials. El que cal és fer-les valdre, i municipis com Palamós ja ho estan fent. Potser algun dia seran els grecs els qui somiïn en platges empordaneses?
www.visitpalamos.cat
Codi QR app “Palamós, Ronda de Mar”
