Josep Matés«PER A MI LA CERÀMICA NO ÉS UNA FEINA, ÉS UNA MANERA DE VIURE»
Per Emma Aixalà
Fotos Paula da Lua
La llum del sol s’estén com una catifa per l’entrada del seu taller de Fonteta. No és un espai gaire gran i és ple de terra, prestatges, peces, fragments i idees que esperen ser capturades amb les seves mans. Josep Matés és terrisser, un apassionat arqueòleg de vells oficis i, per damunt de tot, un home feliç fent el que li agrada. |
Dolça AbellaUN VIATGE A LA RECERCA DE LES MILLORS FLORS
Per Cristina Gaggioli
Fotos Andrea Ferrés
És negra nit. Enmig del Cap de Creus hi regna el silenci, només trencat per les onades que esclaten imparables de fons a les roques costaneres. Pel camí se sent un motor que s’acosta. És el jeep de la Laura i en Sergi que, amb un remolc carregat amb una trentena de caixes d’abelles, afronta un viatge molt especial. |
Pescar per a un poble, un ofici que desapareixPARLEM AMB RAFEL LLINARES, PESCADOR DE CADAQUÉS
Per Stephen Shemella
Fotos James Rexroad
Un equip d’hàbils mariners amb els coneixements apropiats i una flota modesta encara poden solcar les aigües de la seva costa i tenir un bon dia de pesca. I aquesta captura, amb l’ajuda d’una llotja adequada, es pot compartir diàriament amb la comunitat per oferir una font de qualitat: peix de proximitat, amb prou feines manipulat, acabat de baixar de la barca. |
Can Bosc del BaróUNA GRANJA D'EXCEL·LÈNCIA
Per Stephen Shemella
Fotos Andrea Ferrés
En Pere va esdevenir pagès per tradició familiar, però el cert és que cada generació ha defensat la seva pròpia idea de l’ofici. El producte de l’agricultura sostenible és cada cop més buscat per nous clients, xefs o pares conscients del menjar que posen a taula.
|
Carlus Trijueque: el pastor de les GavarresUN RAMAT DE LA SEVA SELECCIÓ, UN BOSC A L’EMPORDÀ I ELS SEUS GOSSOS LLEIALS: EN CARLUS TRIJUEQUE VIU LA VIDA LENTAMENT
Per Stephen Shemella
Fotos Andrea Ferrés
Enmig de la ràpida acceleració tecnològica del segle XXI, al bosc, el ritme pausat i cíclic de la Mare Natura encara perviu. Després de només uns dies al costat d’aquest jove pastor, no resta cap dubte de l’amor que sent per la seva feina. |
La remeiera PlàcidaLA SAVIESA I LES PLANTES
Per Pepa Clavería
Fotos Andrea Ferrés
Plàcida Vidal, remeiera o sanadora, porta desenes d'anys vivint a Vilarnadal. Tant ella com el seu marit, oriünds de la zona de Camprodon, "van baixar de muntanya" buscant un altre tipus de vida. De família de pagesos, amb les seves vaques, horts i pastures, utilitzaven des de sempre plantes i fruits de la natura per posar remei als mals d'humans i animals. |
Marítim BarCÒCTEL IRREPETIBLE, REPÚBLICA INDEPENDENT
Per Eudald Camps
Fotos Andrea Ferrés i arxiu privat
Aquest deu ser un dels secrets de l’èxit del Marítim: ser lloc de trobada i catalitzador de sensibilitats més enllà d’èpoques i modes. |
Pat BrosUNA EMPORDANESA LA MAR DE COMPROMESA
Per Lola Puig
Fotos Javier Almar
L’ofici de mar endins està farcit d’homes. A vegades veiem alguna fèmina remenant xarxes a port però no solen embarcar. La Pat, @patbrosp, és una de les poques pescadores que hi ha, pesca al Cap de Creus i és de Colera. Em trobo amb una noia jove, tota passió!, que parla de la mar i li brillen els ulls.
|
@ramaderes.catUN COL•LECTIU DE PASTORES, DE DONES I PER A LES DONES
Per Stephen Shemella
Fotos Andrea Ferrés
La paraula pastor s’ha associat tradicionalment a la imatge d’un home amb bastó pasturant sol el seu ramat. Així es va representar Jesús més de dos mil anys enrere i per a molts encara resulta difícil concebre un pastor diferent. Aquesta prefiguració connecta amb l’imaginari i les dinàmiques de les societats patriarcals, sobre les quals —i sense menystenir els notables avenços de les passades dècades— encara plana l’ombra allargada de la desigualtat. Salvant totes les resistències, gent com la Rocío ha seguit apostant pels seus somnis, però és important notar que encara hi ha molta feina per fer. |
Rocío MorenoO QUAN ESDEVENIR PASTORA ÉS L’EVOLUCIÓ NATURAL DE LES COSES
Per Stephen Shemella
Fotos Andrea Ferrés
A vegades n’hi ha prou amb tenir una sola cosa clara per fer que la vida doni un tomb radical. A la Rocío li va passar i ara, tretze anys després, la trobem aquí: mare de tres adolescents, empresària i cuidadora d’un ramat de 160 remugants que pasturen per dues finques i moltes hectàrees de bosc. |
